Societat

RAMON QUERALT

AUTOR DE “L'ATENEU POPULAR GARRIGUENC. 20 ANYS DE FETS PER A UNA COMARCA EN MOVIMENT”

“Les Garrigues ja no tenen mentalitat subalterna”

L'Ateneu Popular Garriguenc ha encapçalat lluites per trobar alternatives a abocadors, autopistes de peatge i parcs eòlics

Durant 20 anys, l'entitat ha contribuït a augmentar l'autoestima i a vertebrar una comarca que ja no es veu com deprimida

En l'estira-i-arronsa amb les institucions, reclama el dret a decidir de la base

Ramon Queralt defensa l'activisme com un dret, i quasi una obligació, d'una societat madura. El pare li deia que se significava massa i que perdia hores de classe, però ell defensa que és com fer una “segona carrera”, perquè et dóna eines per afrontar la realitat que no es troben en els llibres de text. Des de la primera fila de l'Ateneu, ha dedicat milers d'hores a reunions per preparar cicles de concerts i per bastir plataformes contra la massificació eòlica. Considera que aquests 20 anys han estat una gran inversió.
El Segarra-Garrigues
ha d'invertir una part en el pagès. Si no, serà sols per a l'agroindústria

En les darreres dues dècades, l'Ateneu Popular Garriguenc ha encapçalat les principals lluites socials del sud de la plana de Lleida. Ramon Queralt, autor del llibre que les recull, assegura que aquest activisme ha contribuït a bastir un dels actius de qualsevol comunitat, la confiança en un mateix.

L'Ateneu neix en una època marcada pel “fatalisme i el desencís” a les Garrigues, segons el llibre. Quines en van ser les causes?
Havíem viscut un cicle de fracassos. Des de principis del segle XX, les Borges Blanques havia estat un lloc industrial, però s'enfonsa amb la guerra. Als anys seixanta, l'agricultura de secà dóna lloc a la revolució del reg i la nova maquinària. Aquí, sense aigua, arriba sols de resquitllada. Ho capitalitza Mollerussa. Les Borges passa a ser un poble de secà gran, que desemboca en un èxode de la gent jove. El poder econòmic de Mollerussa també es materialitza en poder polític. En paral·lel, la generació que havia de fer la revolució està decebuda amb els resultats de la Transició i et diuen que no cal que facis res.
Aleshores, sorgeix l'Ateneu.
Som gent jove sense pors i que volem trencar amb aquest ambient. Neix per fer cultura, però sobretot per vertebrar la comarca. En moments de crisi, es fan salts endavant.
Heu liderat lluites importants pel territori. Què s'ha aconseguit?
El 1997, la Generalitat anuncia que vol fer a Reus el Centre Català de l'Oli. Això ens va activar. Després, va venir la lluita contra l'abocador de residus industrials de la Juncosa. Va determinar un canvi important en la política institucional, ja que va obligar molta gent a prendre posició. Molts van estripar carnets i, d'aleshores ençà, les forces polítiques han estat més equilibrades. Hi va haver un canvi de mentalitat: som nosaltres qui hem de tirar endavant les nostres coses.
El paper dels ateneus és forçar canvis institucionals?
No pretenem tenir una quota de decisió com la d'un equip de govern escollit, però sí que hi ha d'haver participació. És el dret de decidir comarcal. Sempre hi ha un estira-i-arronsa. Hem viscut una època en què un s'apuntava a unes eleccions per guanyar i no estava escrit enlloc que la gent hi hagués de dir la seva. Des de l'Ateneu, sempre hem donat arguments amb fonaments tècnics a les nostres contrapropostes. No s'ataca ningú, sinó que es discuteix sobre les idees.
S'han transformat les maneres de fer?
Sí, però no sols a causa de l'Ateneu, sinó perquè els temps són uns altres. Ara, per exemple, formem part del consell del pla de barris. L'Ateneu ha ajudat molt a fer pujar l'autoestima. Partíem de mentalitat subalterna com a territori. Invocàvem que érem una comarca deprimida que calia ajudar. Ara, en positiu, el que volem és tenir les eines per tirar endavant nosaltres mateixos.
Quin és el model de comarca que persegueix l'Ateneu?
Sempre hem mirat el Priorat i el Solsonès. Són comarques que parteixen dels seus actius per crear riquesa i retenir el jovent format. Fa 20 anys, aquí el model d'èxit era el fill del pagès que anava a treballar a Barcelona. Ara, té a veure amb el tipus de feina que tens, aquí o a fora. A les Garrigues, hi ha gent que ha engegat coses en els últims deu anys i li han anat bé.
El Segarra-Garrigues canviarà el futur de la comarca?
Ningú discuteix les bondats de convertir una comarca de secà en regadiu. Ara, si això ha costat uns 2.000 milions d'euros, el mínim que es pot fer és destinar-ne una part, petita, a fer que els pagesos del territori que encara estan en edat de tirar endavant i tenen una explotació petita o mitjana siguin els que se'n beneficiïn. Si no, ens haurem de creure que això està fet per a l'agroindústria. Per tornar al model de latifundi, i el benefici serà una petita part del que podria ser.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.