Societat

6.678 menors protegits

Atenció a la Infància assegura que la crisi no ha dut més retirades de tuteles

Ho atribueix a les mesures de prevenció

Aposta per cases d'infants, on la criatura manté el vincle amb la mare
Les entitats socials avisen que les eines preventives es queden curtes

Gairebé 6.700 menors estan sota una mesura protectora de l'administració. Això vol dir que estan en situació de risc o desemparament, perquè els pares biològics no tenen capacitat de fer-se'n càrrec. Quatre de cada deu viuen en centres i la resta ho fan acollits en família extensa o aliena. Les xifres d'infants protegits –casos de desemparament amb mesura cautelar, tutela o guarda– es mouen estables els últims set anys entre els 6.300 i els 7.000.

“El nombre de tuteles es manté en aquesta franja. No augmenten a causa de la crisi. El que fem és més vigilància i un esforç de prevenció en les possibles famílies en risc”, assegura la directora general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (Dgaia), Mercè Santmartí.

Reforçar els centres oberts –on els infants de famílies sense recursos van en horari extraescolar a fer activitats de reforç educatiu, d'oci i també a berenar o esmorzar–, atorgar prestacions per a menors en situació de risc –que es cobren si la família accepta un pla de treball socioeducatiu i d'habilitats parentals– i l'ampliació de les anomenades cases d'infants –un recurs residencial creat el 2010 per a menors que es preveu que aviat podran tornar amb la família i que no hi perden el contacte– són alguns dels eixos que formen part de l'acció preventiva.

Les entitats que treballen amb la infància, però, consideren que encara falten recursos. “Ens sembla una voluntat més política que real, perquè no hi ha un augment real de pressupost per fer bones polítiques de prevenció”, adverteix el president de la Federació d'Entitats d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (Fedaia), Jaume Clupés. Està d'acord que la crisi no ha comportat un augment de retirada de tuteles, però també es queixa que les entitats que treballen amb l'administració ho fan en condicions més precàries perquè no hi ha prou diners. “Hem de fer front tant a cobrir les necessitats bàsiques d'uns infants de famílies sense recursos com a cobrir les necessitats emocionals i això no és gens fàcil”, alerta. Per adequar-se a les necessitats reals –totes les estadístiques assenyalen l'augment del nombre de famílies amb fills que cauen en la pobresa perquè els adults no tenen feina– els centres oberts no només fan prevenció, sinó que supleixen mancances alimentàries i de suport emocional.

Pel que fa a l'obertura d'expedients de risc des de la Dgaia, els anys 2011 i 2012 eren poc més de 4.000, mentre que l'any passat es van superar els 5.600. Són dades, però, que segons els experts cal analitzar amb cautela fins que no hi hagi més anys per comparar. L'augment d'expedients pot ser, precisament, perquè s'augmenta la prevenció o pel canvi de model d'intervenció socioeducativa.

En la fiscalia de menors de la demarcació de Barcelona, també s'han incrementat les diligències preprocessals de protecció: es van incoar 3.817 casos l'any passat enfront dels 3.110 del 2012. El coordinador de la fiscalia de menors, Juan José Màrquez Bonvehí, també descarta que l'augment de casos sigui motivat directament per la crisi i la pobresa, tot i que admet que aquest factor pot agreujar un entorn desestructurat i acabar en un desemparament d'alt risc del nen (violacions, maltractaments, explotació). Per Márquez, les noves cases d'infants són “una bona eina preventiva per a menors no desemparats sinó de pares amb problemes”.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.