Societat

Cultura popular

Els raiers busquen el reconeixement internacional

Remant cap a la Unesco

Els raiers del Pirineu intenten, a través d'una associació internacional, que el transport fluvial de troncs sigui reconegut com a patrimoni de la humanitat

L'Estat espanyol ho va rebutjar i ara es busca el suport de Letònia

Els raiers del Pirineu formen part d'una candidatura del conjunt de raiers europeus a favor del reconeixement com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. El reconeixement, però, està trobant molts entrebancs pel caràcter transnacional de la candidatura: ha de ser un Estat qui faci arribar a la Unesco la candidatura. Però hi participen 41 associacions de raiers d'11 estats diferents, i és complicat que un Estat decideixi apostar per una candidatura amb aquesta pluralitat, tenint en compte que només en pot presentar una per any, de manera que acaben passant per davant les locals. La Generalitat de Catalunya, juntament amb les comunitats autònomes de Navarra, Aragó i Castella-la Manxa, van proposat al govern espanyol la candidatura internacional dels raiers, però finalment l'Estat ho va rebutjar.

Els raiers han provat sort a Eslovènia, on també hi ha una gran tradició de cultura dels raiers i s'hi celebra la festa més antiga d'Europa dedicada a fer baixar troncs fins a les zones planes a través de llargs recorreguts pel riu, des de fa 50 anys. El govern eslovè, finalment, ho va declinar, i ara l'Associació Internacional de Raiers, que agrupa totes aquestes entitats i que presideix el raier pallarès Àngel Portet, ha portat la petició al govern de Letònia, que ho està estudiant. “Ens fa falta que algun país s'hi posi al davant, però ens està costant molt”, ha expliat Portet. “El fet de ser un ens internacional ens dificulta aquest procés”, ha explicat.

Per aquest motiu, algunes associacions de raiers també han buscat pel seu compte que els seus països iniciïn un procés de declaració o reconeixement. Alemanya i Àustria es troben en processos de distinció i promoció de la cultura dels rais a nivell local. A Catalunya, l'associació de raiers de la Pobla de Segur, la primera a recuperar la festa dels raiers ara fa trenta anys, va rebre el 2003 la Creu de Sant Jordi. Cada mes de juliol celebren la baixada dels rais des del congost de Collegats fins a la Pobla.

A més de la Pobla de Segur, hi ha una associació de raiers a Coll de Nargó, a l'Alt Urgell. Cada mes d'agost des del 1982 l'Associació de Raiers de la Ribera del Segre organitza la baixada de rais a Coll de Nargó. A Andorra també es va intentar crear una associació de raiers, però finalment no van fructificar.

A més d'aquestes dues associacions pirinenques, al sud dels Països Catalans també hi ha raiers. A Antella (Ribera Alta, al País Valencià) una altra associació de raiers ha recuperat l'antiga tradició de baixar la fusta de la serra a través, en aquell cas, del riu Xúquer. En aquella població valenciana l'ofici de raier encara era ben viu a l'inici de la Guerra Civil. Després, va desaparèixer, fins que l'associació l'ha recuperat recentment i l'ha convertit en un potent atractiu turístic i cultural per a la comarca.

Les associacions de raiers catalanes i valencianes promouen, a més d'exhibicions, museus i publicacions sobre la cultura raiera. Des de l'associació internacional s'està promovent la publicació d'un llibre que recull la història d'aquest vell ofici (hi ha vestigis documentats des de l'antiga Mesopotàmia del transport fluvial de la fusta de la manera que s'ha anat mantenint fins avui), que prepara el raier aragonès.

Els rais
Els rais són grups de troncs relligats els uns amb els altres i que ha estat durant segles la manera més pràctica de fer baixar els troncs des de les capçaleres dels rius fins a les ciutats on eren transformats pels artesans, primer, i les indústries, després.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia