Societat

Una alegria migrada

LA REMOR DEL VENT

Les aus no dormen mai. Els espiadimonis espeteguen a pleret sobre el torb com perdigons directes al cor; els coloms en defugen esparverats; estornells i oronelles saltironegen tot fent espinguets al cantell de l'esvoranc, i l'albada, ullpresa, joguineja amb els records, amb l'exultació dels núvols enaiguats. Esguardes la frondositat d'un pi, pinacle enlairat, hi intueixes vida sadollada en bellugar-se'n les agulles. L'albor esplendorosa dels llençols esbalçats a les terrasses deixonda el camí de la imminent aurora. La joia de viure s'hi enfila com un reguitzell de perles, ruixim sumptuós del llebeig. Perquè la gaubança també saliqueja els dies nebulosos i també sojorna l'enyorança. En moments puntuals sents que t'has jugat la vida sobre el vol d'un agró, i saps ben bé que l'has esgarriada. Anit una gotellada de les acaballes de l'estiu va rentar la frisança que t'esmussava l'enteniment i t'eixoriví una voliaina de lucidesa. Has decidit que tu no seràs com aqueixos éssers febles que pensen que el món s'ha conjurat contra ells i que tot els ix malament.

Que lluny allò dels fingidors que tramen un personatge i ens el despatxen ben arranjat per tal d'engalipar-nos, tot i que al darrere no n'hi ha res. I és que els infames no podrien fer-nos mal si no tingueren còmplices embolicats per la ignorància, la maldat i l'enveja. Hom diu que tens una gran sensibilitat i tot seguit alguna fera se n'aprofita i t'enforna un coltell al bescoll. D'això en saben molt els marrans i les bacones amb qui ensopeguem força vegades mentre anem per l'orbe embadalits, amb perdó dels animalets. En pensar-hi s'et deixata una mena d'indignació forassenyada i orba. Però fins ací arriba la teua còlera, perquè te n'empastifes i no has de perdre el teu decòrum. Senzillament ací t'ho treus d'arrel i apaivagues qualsevol guspira de nafra.

Has anat pel cosmos a cegues, i ara t'hi reconcilies en endinsar-te'n en els paisatges. Totes les accepcions de l'alegria traspuen galivança sota el trespol de l'aurora, et lliuren aquesta calor de setembre foragitada de les entranyes de juliol. Llum a plom sobre els esguards dels somiadors; la pell, enriolada, es bada a les carantoines d'un vent novell. A les avingudes la vida s'esventa i es transforma en una tirallonga d'anècdotes relatades al sol. Instants migrats de gent que comparteix els jocs malabars d'un somrís nítid i espontani, pigallat d'enardiment, brisalls del viure. Aquesta és la puixança que t'aixecarà de l'estimball després de capitombar sobre els aiguamolls com un jonc fimbradís.

8 setembre del 2014

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.