Societat

Un estudi alerta que l'any 2050 el percentatge de valencianoparlants serà inferior al 10%

El treball d'una estudiant de Física supera “el discurs benèvol sobre el futur daurat del valencià i aquell que alerta d'una desaparició pròxima si no es capgiren les polítiques públiques”

El model de predicció eneua dades de la Generalitat i de l'AVL

Un estudi dirigit des de la Universitat de València alerta que l'any 2050 el percentatge de valencianoparlants serà inferior al 10% si continua la mateixa política lingüística al País Valencià. L'estudiant de Física Clara Miralles ha realitzat aquest treball de final de grau dirigit pel professor Manel Perucho i en el qual supera “tant el discurs benèvol sobre el futur daurat del valencià com aquell que ens alerta d'una desaparició pròxima, si no es capgiren les polítiques públiques”, informa la universitat. Miralles ha elaborat una descripció i una projecció quantitatives fonamentades en models científics que ella mateixa ha afinat per a aquest objecte d'estudi.

El treball està basat en les dades que aporten les enquestes del Servei d'Investigació i Estudis Sociolingüístics (SIES) de la Generalitat vlenciana i l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. Una simulació feta des dels models de la física i la matemàtica serveix per a mesurar la dinàmica de la competició que s'estableix entre l'ús de les llengües en una societat multilingüe com la valenciana. En la seua anàlisi, Miralles ha emprat dos estudis matemàtics per a descriure la situació sociolingüística i de competència entre el valencià i el castellà en el territori.

Paper dels bilingües

El primer, el model d'Abrams-Strogatz, pren en consideració un sistema format per dues llengües en competició: el valencià i el castellà en el nostre cas. Aquest model postula que el nombre de parlants de cada llengua està també determinat per un paràmetre que reflecteix l'atractiu d'aquesta, és a dir, les oportunitats socials o econòmiques que ofereix als seus parlants. En aquest model l'equació ens descriu que, en funció d'aquest desigual atractiu, una llengua desapareix sota la preponderància de l'altra.

El segon model, el de J. Mira i A. Paredes, és una versió millorada de l'anterior, ja que supera els dos blocs lingüístics i incorpora un tercer grup de parlants: els bilingües. A més, prediu que el bilingüisme es mantindrà en funció del grau de semblança entre les dues llengües que competeixen i que el transvasament d'un parlant d'una llengua cap a l'altra sol passar per l'estat intermedi, el del bilingüisme, i aquest estat serà més estable com més semblants siguen ambdues llengües. “Les dades tractades en el treball mostren una clara tendència decreixent en l'ús del valencià, tendència que, segons les aproximacions del model, conduiria a la seua minorització i possible desaparició. Tot i que qualsevol model és una simplificació de la realitat, aquests poden ser de gran utilitat a l'hora de predir situacions futures a les quals es pot arribar si no es canvien els patrons vigents i es prenen mesures polítiques i socials adients per a reconduir la situació”, explica Clara Miralles.

Entre els resultats que extrau aquesta investigació, hi trobem la importància de paràmetres com l'estatus social i la semblança de les llengües, i el model Mira-Paredes “prediu que una de les dues llengües acaba desapareixent, en el nostre cas, el valencià, i que el grup de bilingües no és estable i, per tant, també desapareixerà”, afirma Miralles en la seua investigació.

Canvi de polítiques

Per al sociolingüista i consultor de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Ernest Querol, “Clara Miralles, dirigida pel professor Manel Perucho, ha tingut la traça d'harmonitzar la matemàtica, la física i la sociologia del llenguatge en el seu treball de fi de grau. I també l'esme de trobar el punt just entre la simplicitat i la complexitat, sense fer aquesta darrera massa senzilla, que és el que havia passat al model molt conegut d'Abrams i Strogatz. Hi ha hagut d'afegir complexitat perquè aquests autors no consideraven les persones que parlen dues llengües. Miralles descriu bé la realitat sociolingüística, fet que li permet fer prospectiva i alertar que per a evitar la davallada del valencià cal implementar polítiques decidides de suport.”

Segons les fonts consultades, actualment coexisteixen prop de 6.000 llengües al nostre planeta, de les quals un 4% són parlades pel 96% de la població, mentre que el 25% tenen menys de 1.000 parlants. Les previsions més optimistes diuen que al final de segle la meitat de les llengües desapareixeran, però les més pessimistes prediuen que desapareixeran el 90% de les llengües actuals.

En el seu treball l'estudiant conclou que queda patent que si es manté la tendència segons el model d'Abrams-Strogatz durant els pròxims anys, l'any 2050 el percentatge de valencianoparlants serà inferior al 10%. El director del Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, Rafael Castelló, ha declarat en referència al treball de Miralles: “És summament interessant comprovar com la situació social del valencià preocupa i planteja preguntes a investigadors i investigadores de qualsevol disciplina: evidencia la preocupació social existent al País Valencià, donades les polítiques aplicades pels successius governs autonòmics. Els resultats obtinguts, a més a més, ens reafirmen en la necessitat de mantenir polítiques conscients i fermes que puguen redirigir l'evolució que podrien seguir els esdeveniments si no ens comprometem col·lectivament”. “Aquesta investigació demostra que si deixem els usos de la nostra llengua a l'albir de les eleccions individuals, segons les regles de mercat, el futur serà més aviat curt i que, per tant, es requereix el compromís col·lectiu. En aquest sentit, la Universitat de València, amb la seua política lingüística, vol assumir aquest compromís davant la societat valenciana”, ha continuat.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.