Societat

Asserenar el malestar

El govern de Trias negociarà amb els veïns afectats regulacions a mida per a diversos punts de Barcelona on s'ha disparat el malestar

A Gràcia, el Poble-sec i el Poblenou ja s'ha decretat una suspensió de llicències d'activitats

Pels veïns, la revisió dels plans d'usos és fruit de la pressió popular

Xavier Trias i el seu govern han decidit recórrer al manual. Davant un rum-rum de descontentament que s'ha anat sedimentant en alguns barris per les molèsties que ocasionen certs negocis –la sobreocupació de l'espai públic provocada per la proliferació de terrasses, és una de les queixes més repetides–, l'alcalde de Barcelona ha aplicat una política de distensió en el tram final del seu mandat. Un gest que s'ha traduït en la decisió de frenar en sec l'obertura de noves activitats a les zones on el conflicte és més latent i, al mateix temps, obrir un procés de converses amb els seus veïns per actualitzar o aprovar noves normatives –plans d'usos– específiques per a cadascun d'aquests territoris.

Gràcia, el Poble-sec i l'àrea limítrof de la Rambla del Poblenou són els punts on el consistori ha decretat, de manera simultània, una suspensió temporal en la concessió de noves llicències, amb uns condicionants singulars per a cadascuna d'aquestes zones. Totes, però, comparteixen la problemàtica comuna que en els últims anys hi ha hagut un increment dràstic de la seva oferta d'establiments de pública concurrència, un epígraf que abraça bars, restaurants, locals d'oci nocturn, botigues de menjar amb degustació o establiments d'espectacles musicals i audiovisuals, entre d'altres. Aquesta concentració, que sovint es focalitza sobre uns pocs carrers, ha tingut com a conseqüència una sobresaturació que ha generat un memorial de greuges que es repeteix amb insistència: sorolls, incivisme i totes les expressions imaginables de molèsties cap als veïns de l'entorn. “Només al carrer Blai hi ha 35 terrasses, i la situació ha arribat a ser insostenible”, il·lustra Marc Serra, portaveu de la plataforma Som Paral·lel, que, en vista d'això, hi afegeix que la suspensió de llicències dictada no fa ni una setmana “arriba tard, molt tard”.

Aquesta mesura, però, en si mateixa només és un fre temporal a la proliferació de nous negocis i, en cap cas, la solució definitiva a unes problemàtiques que requereixen un treball més de fons. “El realment important serà el document urbanístic (els plans d'usos) que endreçarà aquestes zones”, exposa Albert Civit, gerent de l'àrea d'Hàbitat Urbà de l'Ajuntament de Barcelona; una tesi que és compartida per Pere Nieto, de l'associació de veïns del Poblenou, que sosté que la limitació cautelar “ens donarà tranquil·litat per negociar aquesta ordenació”. Cada cas, però, té la seva singularitat. En els del Poble-sec i el Poblenou, la suspensió és d'un any de vigència, amb la possibilitat de prorrogar-la un altre, i s'ha instaurat abans de l'aprovació inicial dels seus nous plans d'usos. Un tràmit que es pot interpretar com un detall administratiu, però que il·lustra que en aquests dos indrets de Barcelona hi ha un col·lapse d'aquest tipus d'establiments. Literalment ja no n'hi caben més.

Civit comenta que la revisió conjunta d'aquests plans d'usos és una estratègia comuna de mandat del present govern. “De seguida vam detectar que tots els que afecten teixits tradicionals de barri necessitaven ser actualitzats”. assegura. En una decisió política més que referenciada es va començar pel de Ciutat Vella. Ara és el torn d'aquests tres, i després vindran retocs menors als de les Corts o Horta-Guinardó. En tots aquests casos, aquestes regulacions fixaran, a grans trets, quins tipus d'establiments, i quins no, es poden instal·lar al llarg d'aquests barris i en quines condicions.

Des del teixit veïnal, però, es qüestiona que aquesta actualització normativa sincronitzada obeeixi a una tàctica de govern planificada. “Veient com ha anat el mandat de l'alcalde Trias, això no hauria estat possible sense la pressió veïnal”, declara Marc Serra, de Som Paral·lel. Sigui o no així, les dues parts han assumit el compromís que l'elaboració d'aquests plans d'usos es faci a través d'un procés participatiu obert a la ciutadania per evitar obrir ferides. També a Gràcia, on després d'un estira-i-arronsa entre veïns i administració s'ha aprovat una primera versió del document que no es considera ni vinculant ni definitiu al 100%. “El pla que s'ha ratificat ara no ha de ser el que ens porti al definitiu”, manifesta Toni Ramon, de l'associació de veïns de Gràcia. L'Ajuntament ho assumeix. “En els que ja tenim hi ha hagut participació i en els que ara discutim també n'hi haurà, tot i que sempre hi haurà qui no ho considerarà prou”, rebla Civit.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.