Societat

Donar el peix o ensenyar a pescar...

Crítiques per l'assistencialisme que pot suposar repartir menjar

Les entitats busquen dignificar l'ajuda amb targetes de prepagament

La gravetat de la situació no permet a Càritas ni a la Creu Roja prescindir dels aliments en espècie

Les veus crítiques lamenten la fiscalització de les persones pobres

L'equip del Banc dels Aliments, reforçat per centenars de voluntaris, ha treballat a ple rendiment tots aquests dies de festa per classificar els més de quatre milions de quilos de productes recollits durant el Gran Recapte, que ja estan arribant a les famílies sense recursos a través de les entitats col·laboradores. “No som aquí per emmagatzemar, sinó per distribuir-ho a qui ho necessita”, insisteix el president del Banc, Eduard Arruga. Recorda que els aliments cobriran durant uns dos mesos les necessitats de 252.000 persones. Paral·lelament, però, ha sorgit el debat sobre si el camí és cobrir les necessitats alimentàries a cop de Gran Recapte. El sociòleg i investigador de la Universitat Pompeu Fabra Albert Sales, per exemple, manté que no: “ Cal garantir uns ingressos mínims, no donar menjar . Rebre menjar vol dir que perds la capacitat de triar, de ser consumidor, d'administrar la teva vida... Fiscalitzem constantment el pobre.”

Tot i aplaudir l'espectacular moviment solidari que significa el Gran Recapte, també denuncia aquesta fiscalització de les persones pobres la presidenta del Col·legi de Treball Social de Catalunya, Núria Carrera . Conscient que la solució “per sortir de la situació d'emergència” no és només la col·laboració de la gent amb accions com ara el Gran Recapte, reclama una renda bàsica garantida i aturar les retallades. “Hi ha molta tensió –avisa Carrera–, perquè molta gent no pot pagar el menjar, el lloguer, la llum o el gas.” Pel que fa als sistemes de suport, creu que les targetes que distribueixen les entitats perquè les persones vulnerables puguin anar a comprar com ho fa tothom són millors que els aliments en espècie.

La Creu Roja és una de les entitats que fa un parell d'anys que utilitzen aquestes targetes de prepagament. El coordinador de l'entitat a Catalunya, Enric Morist, deixa clar que no poden assumir donar tota l'ajuda en diners. “Sense el que rebem del Banc dels Aliments no ens en sortiríem”, assegura. “Entenc que els lots de menjar es puguin veure molt assistencialistes, però en una situació d'emergència social hem d'utilitzar tot el que puguem”, assenyala. Garantir una alimentació de qualitat als usuaris, evitar que es doblin els ajuts i donar-los d'una manera digna són les obsessions de la Creu Roja. Això vol dir pactar horaris per entregar els aliments i així evitar les cues i potenciar les targetes de prepagament anònimes.

Gràcies a Càritas Diocesana de Barcelona, 39.676 persones van rebre ajuda per alimentació l'any passat i més de 300 van menjar als seus menjadors socials. Una part prové del Banc dels Aliments, però és tanta la necessitat que l'entitat de l'Església n'ha de comprar per facilitar una dieta equilibrada als usuaris. Com en el cas de la Creu Roja, la responsable de l'àrea de programes de Càritas, Mercè Darnell, explica que es tendeix a la targeta de prepagament, que dóna més autonomia als beneficiaris, tot i que no es pot prescindir de l'ajuda en espècie.

Centres de distribució

Una altra manera de dignificar l'ajut són els Centres de Distribució Solidària d'Aliments, on cada família té uns punts amb els quals tria què compra. “No ens podem carregar la dignitat de les persones per donar-los menjar”, diu contundent Darnell, que insisteix que uns ingressos mínims garantits evitarien que tanta gent hagués d'anar a les entitats.

Les iniciatives en què es prima la reciprocitat –qui rep també ajuda– són les idònies per Darnell, i esmenta La Trobada de Terrassa, conegut com “el restaurant del temps” perquè les persones que hi mengen també hi treballen. És no donar només el peix, sinó donar la canya i ensenyar a pescar. Sales, autor del llibre El delicte de ser pobre, lamenta “la por que hi ha de donar ajudes econòmiques als pobres, perquè no s'ho gastin en alcohol”. I hi afegeix: “Fiscalitzem constantment la vida a una persona que és víctima de la pobresa.” Pel que fa a solucions immediates, destaca el bon funcionament de les xarxes alimentàries de les assemblees de veïns, perquè “són mobilitzacions de suport que van més enllà del repartiment d'aliments i treballen per transformar la realitat”.

També és contundent la presidenta de la Taula d'Entitats del Tercer Sector , Àngels Guiteras: “No volem accions assistencialistes ni de beneficència, però, mentre no hi hagi unes polítiques socials fortes, iniciatives com el Banc dels Aliments són imprescindibles.”

No ens podem carregar la dignitat de les persones per donar-los menjar
Mercè Darnell
Resp. àrea programes càritas diocesana de barcelona
Veient la magnitud de la tragèdia, la gent és solidària, però els governs han d'actuar
Àngels Guiteras
presidenta taula entitats tercer sector social
A hores d'ara, la Creu Roja no pot prescindir de les entregues del Banc dels Aliments
Enric Morist
coordinador creu roja a catalunya
La solidaritat individual és un carreró sense sortida, perquè no transforma la realitat
Albert Sales
sociòleg i investigador de la uPF

Gran Recapte, operació de màrqueting per als súpers?

Només calia escoltar una estona els comentaris de les persones que feien una entrega d'aliments als voluntaris els dos dies del Gran Recapte per copsar el malestar de molta gent amb el poder polític i econòmic. No és nou. Està passant els últims anys. La Sílvia, voluntària per primer cop de la campanya en un supermercat de l'Hospitalet, explica que aquestes mostres d'indignació amb els polítics perquè no cobreixen les necessitats bàsiques de tothom era constant. A l'hora de la veritat, de totes maneres, el ciutadà indignat es permet remugar i tot seguit posa el seu gra de sorra de suport als desafavorits.

També hi ha un corrent crític amb el Gran Recapte dels que consideren que s'acaba convertint en una operació de màrqueting per als supermercats. “És contradictori que una entitat que lluita contra el malbaratament alimentari depengui d'unes grans superfícies comercials que està demostrat que són responsables del 40% del menjar que es llença”, planteja el sociòleg Albert Sales, que alhora lamenta que d'alguna manera es normalitzin les compres en establiments que no són els de proximitat del barri. El president del Banc dels Aliments, Eduard Arruga, és conscient de les crítiques, però recorda que es va signar un conveni amb els 2.069 punts de recollida i que cadascun entregarà al Banc entre un 5 i un 8% del total dels productes que s'hi van recollir i això són 300.000 quilos d'aliments.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.