Societat

Patrimoni

La recuperació del referent ateneista del Prat

És l'hora de l'Artesà

L'Ajuntament del Prat convoca un concurs perquè un equip d'arquitectes remodeli l'històric ateneu, que data del 1919

L'Artesà, tot i que és de propietat municipal, ha estat mots anys abandonat perquè necessita una inversió important

Les entitats culturals locals s'impliquen en el projecte de reforma

Moltes generacions depratencs hi han gaudit de les obres de teatre i els balls des del 1919

La història ateneista del Prat té com a referent l'Artesà un edifici que es va construir el 1919 al carrer Centre. L'alcalde, Lluís Tejedor, reconeix que l'Artesà “és el patrimoni cultural i arquitectònic més important que tenim al Prat des del punt de vista sentimental i històric”. Ho és perquè moltes generacions de pratencs han gaudit de les obres de teatre, balls i actuacions musicals que s'hi han viscut des que va obrir les portes fins que, el 1989, va tancar la sala del teatre. Només el bar ha estat sempre obert, amb el parèntesi dels mesos que, entre el 2013 i el 2014, va tancar per ser rehabilitat. I tot i el valor que té per a la història del Prat, l'Artesà és ara, llevat del bar, un espai en desús, amb zones tancades per perill de ruïna.

L'Ajuntament ha decidit, per fi, posar fil a l'agulla i recuperar el que, segons Gerard Valverde, de l'entitat cultural Amics del Prat, és “el símbol del patrimoni del Prat”. Tejedor va anunciar el 2013, en un sopar d'aquesta entitat, que la rehabilitació d'aquest edifici serà el projecte més important del proper mandat. Cinc equips d'arquitectes ja han estat seleccionats per l'Ajuntament –entre els quals, Alvaro Siza– perquè concursin per al projecte executiu i l'obra posterior, una obra ambiciosa que podria costar prop de 12 milions d'euros.

L'Artesà és un edifici que va promoure la Societat Recreativa Centre Artesà, i es va construir en sis mesos amb la implicació dels veïns. Ho van fer sota la direcció de l'arquitecte municipal Antoni Pascual i Carretero, un dels arquitectes modernistes més importants de Terrassa. Va obrir a la festa major del 1919 i el resultat va ser un teatre de 768 localitats, un cafè i un ampli jardí, amb innovacions tècniques com una platea basculant, que s'inclinava cap a l'escenari quan hi havia cinema o representacions i la posaven plana per al ball.

El 1987 l'Ajuntament va llogar l'Artesà per 20 anys, i el va comprar el 2003. Llavors ja estava en desús, sense activitat des de final dels anys 70. El 1982 el Periòdic Delta va començar la campanya Salvem l'Artesà, una campanya que s'ha allargat fins a l'actualitat amb l'associació de veïns nucli Antic i Amics del Prat. El director local Sergi Sandúa ha recollit aquest procés en el documental L'Artesà, finançat pel micromecenatge.

L'Ajuntament s'havia compromès, el 1987, a invertir diners per adaptar l'edifici a les reglamentacions, però el 1988 el va tancar pel perill d'ensorrament. Felip Neri Gordi, president de la comissió de Patrimoni d'Amics del Prat, retreu al consistori que “hagi descuidat així un teatre i no hagués obligat la propietat a mantenir-lo”. El regidor de Cultura, David Vicioso, justifica que el teatre hagi estat tant de temps tancat, tot i ser de propietat municipal, per la important inversió que calia fer. “Les característiques actuals dificulten molt l'ús del teatre. Les mesures de seguretat obliguen a refer-lo tot i teníem altres prioritats”, afirma el regidor.

Ara, ja tractades altres obres culturals pendents i amb uns comptes municipals amb superàvit, arriba l'hora de l'Artesà. Neri Gordi considera que “és un gran acord, tenint en compte que fa uns anys Tejedor el volia tirar a terra, però és un acord amb llums i ombres”. Perquè l'Ajuntament i Amics del Prat, que ha assessorat el consistori en qüestions de patrimoni, no es posen d'acord en el projecte. L'exterior, que es conservarà intacte, no es qüestiona. Però sí l'interior. A l'Ajuntament li agrada el Kursaal, de Manresa, i proposa un teatre amb una sala entre 500 i 550 butaques i una segona de 150 butaques per albergar espectacles de petit format i també xerrades i reunions. “Volem donar cabuda a la música, la dansa i el teatre, cosa que suposa repensar l'activitat a les diferents sales del Prat”, diu Vicioso, que hi afegeix que entitats escèniques i culturals demanen un espai gran. Amics del Prat, al seu torn, vol un espai més polivalent. “Volem que es recuperi com un ateneu, un espai multifuncional que doni cabuda a les entitats”, avança Gerard Valverde. “Si el teatre no dóna joc, cada dia perdrà l'essència ateneista”, alerta. A veure què plantegen els arquitectes, als quals Amics del Prat podran fer arribar les seves apreciacions. Els projectes no es coneixeran fins després de les eleccions.

Repensar els equipaments
L'obertura de l'Artesà, per a la qual no hi ha data prevista, obligarà a moure tot l'esquema de representacions a la ciutat. Al Prat hi ha dos grans equipaments culturals, el Modern i el Cèntric, i altres sales més petites a llocs com la Capsa i els centres cívics. El Cèntric, que és l'últim gran equipament que es va construir, alberga més aviat una programació musical, igual que la Capsa. El Modern es un teatre on entitats com cases regionals fan actuacions però amb unes instal·lacions petites i obsoletes.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.