“El contacte intens amb el castellà dissol el català”

Fins ara, totes les llengües que han desaparegut ho han fet per l'extinció dels parlants. En canvi, el cas català és pràcticament l'únic al món de llengua minoritzada que guanya parlants i en què, alhora, el contacte tan freqüent, intens i promiscu amb una altra llengua fa que aquesta es vagi infiltrant fins al punt que la nostra s'acabarà dissolent. En qualsevol cas, de parlants n'hi haurà, però parlarem una cosa que cada dia s'acostarà més al castellà.

És imprescindible, però no és suficient. Si la convivència fos amb un altre, hi podria haver una entesa. Amb Espanya és completament implantejable.

La meva proposta és que hi hagi una llengua central, de referència, en un entorn multilingüe en què, probablement, algunes llengües seran privilegiades per diversos motius: per motius històrics, el castellà; per motius econòmics, l'anglès...

Cal acostar-se a la qüestió amb una mirada no emocional perquè si no, hi ha qui ho sent com un atac a la pròpia dignitat. Des del moment en què hi ha contacte de llengües hi ha disputa d'espai. Per tant, el que ha de saber tothom és que una situació de bilingüisme no és mai equilibrada. Hem d'assumir que allò que una llengua avança l'altra ho recula i assumir a què està disposat a renunciar cadascú per obtenir un nou estat. Si continuem com fins ara, el català anirà baixant fins que desapareixerà. Una cosa que sorprèn una mica és que ningú hagi demanat opinió als castellanoparlants, perquè el fet de ser parlant d'una llengua majoritària o imperial no et converteix en enemic de les llengües petites.

Aquest és un exemple molt bo, però és curiós que després hem vist en les enquestes d'ús que també hi ha un percentatge molt elevat d'immigrants en què la tercera generació viu d'esquena a una realitat.

La immersió és una cosa molt meritòria pel que ha representat. Ara, no és la panacea que ens hem volgut creure per consolar-nos de la misèria de la situació. Aquesta idea de la immersió com un túnel de rentat en què poses un alumne i a l'altre costat et surt un catalanoparlant és mentida.

L'experiència meva, la dels pares i la de qualsevol persona que tingui oïda és que, més aviat, l'acaben sense dominar ni el català ni el castellà. Gairebé el 50% dels alumnes que han passat per la immersió no exerceixen de catalanoparlants.

Al públic li arriben les enquestes positives perquè a la direcció general li convé, però, en canvi, els estudis de qualitat que es fan no convenen a ningú perquè ningú vol veure que la padrina la tenim a la UVI.

El llenguatge juvenil és un bon exemple que demostra que el català s'alimenta exclusivament d'una llengua forana. Les innovacions ens arriben pràcticament totes, el 95%, del castellà, i això és com si ens comencessin a donar morfina.