Societat

PAU VIDAL

FILÒLEG I TRADUCTOR

“El contacte intens amb el castellà dissol el català”

“La immersió lingüística no és la panacea que ens hem volgut creure per consolar-nos de la misèria de la situació”

“En el nou Estat, el català ha de ser la llengua central en un entorn multilingüe”

“Al públic només li arriben les enquestes positives perquè al govern li convé i ningú vol veure que la padrina la tenim a la UVI”

PERFIL
Pau Vidal, filòleg i traductor, ha arribat al gran públic amb obres com ‘El catanyol es cura' i ‘Caçadors de bolets'. Actualment presenta ‘Tros de quòniam' a La Xarxa TV. És el traductor al català de les obres de l'italià Andrea Camilleri.
Gairebé el 50% dels alumnes d'ESO no exerceixen de catalanoparlants

Pau Vidal ha escrit diversos llibres de divulgació científica. En l'últim, El bilingüisme mata, adverteix de la greu situació del català, amagada darrere d'enquestes complaents.

Què vol dir que el català no morirà per manca de parlants, sinó per manca de català?
Fins ara, totes les llengües que han desaparegut ho han fet per l'extinció dels parlants. En canvi, el cas català és pràcticament l'únic al món de llengua minoritzada que guanya parlants i en què, alhora, el contacte tan freqüent, intens i promiscu amb una altra llengua fa que aquesta es vagi infiltrant fins al punt que la nostra s'acabarà dissolent. En qualsevol cas, de parlants n'hi haurà, però parlarem una cosa que cada dia s'acostarà més al castellà.
En el llibre vostè diu que l'única solució per al català és “trasplantar-li un Estat”. N'hi ha prou amb això?
És imprescindible, però no és suficient. Si la convivència fos amb un altre, hi podria haver una entesa. Amb Espanya és completament implantejable.
El castellà ha de ser oficial en un eventual estat català?
La meva proposta és que hi hagi una llengua central, de referència, en un entorn multilingüe en què, probablement, algunes llengües seran privilegiades per diversos motius: per motius històrics, el castellà; per motius econòmics, l'anglès...
El fet que el castellà no fos cooficial podria espantar els castellanoparlants a qui cal seduir per fer aquest nou estat?
Cal acostar-se a la qüestió amb una mirada no emocional perquè si no, hi ha qui ho sent com un atac a la pròpia dignitat. Des del moment en què hi ha contacte de llengües hi ha disputa d'espai. Per tant, el que ha de saber tothom és que una situació de bilingüisme no és mai equilibrada. Hem d'assumir que allò que una llengua avança l'altra ho recula i assumir a què està disposat a renunciar cadascú per obtenir un nou estat. Si continuem com fins ara, el català anirà baixant fins que desapareixerà. Una cosa que sorprèn una mica és que ningú hagi demanat opinió als castellanoparlants, perquè el fet de ser parlant d'una llengua majoritària o imperial no et converteix en enemic de les llengües petites.
De fet, quan es va posar en marxa la immersió lingüística, molts pares castellanoparlants van demanar que els seus fills aprenguessin en català.
Aquest és un exemple molt bo, però és curiós que després hem vist en les enquestes d'ús que també hi ha un percentatge molt elevat d'immigrants en què la tercera generació viu d'esquena a una realitat.
Es diu que la immersió lingüística ha estat un model d'èxit.
La immersió és una cosa molt meritòria pel que ha representat. Ara, no és la panacea que ens hem volgut creure per consolar-nos de la misèria de la situació. Aquesta idea de la immersió com un túnel de rentat en què poses un alumne i a l'altre costat et surt un catalanoparlant és mentida.
Doncs el govern sempre diu que tots els nens acaben l'ESO
dominant català i castellà.
L'experiència meva, la dels pares i la de qualsevol persona que tingui oïda és que, més aviat, l'acaben sense dominar ni el català ni el castellà. Gairebé el 50% dels alumnes que han passat per la immersió no exerceixen de catalanoparlants.
D'aquestes coses no se'n parla gaire, i sí de l'augment de parlants de català.
Al públic li arriben les enquestes positives perquè a la direcció general li convé, però, en canvi, els estudis de qualitat que es fan no convenen a ningú perquè ningú vol veure que la padrina la tenim a la UVI.
Als joves els falten referents de vocabulari d'argot?
El llenguatge juvenil és un bon exemple que demostra que el català s'alimenta exclusivament d'una llengua forana. Les innovacions ens arriben pràcticament totes, el 95%, del castellà, i això és com si ens comencessin a donar morfina.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia