Societat

Ambaixadors del seu poble

Sant Pol de Mar és aquest cap de setmana el marc del certamen d'elecció de la Pubilla i l'Hereu de Catalunya 2009, una de les tradicions més genuïnament catalanes

Ser pubilla vol dir representar el teu poble, comarca o país en funció de l'àmbit que abraça el títol.
El pubillatge és un plantejament de futur, d'implicació del jovent en el teixit associatiu.
Els hereus i les pubilles fan cada any una visita institucional al Palau de la Generalitat
A moltes poblacions catalanes també s'escull la pubilla del món geganter

La població maresmenca de Sant Pol de Mar serà aquest cap de setmana el marc del certamen més important en el món del pubillatge, que se celebra cada any en una població diferent del país. A Catalunya, aquesta festa no és atípica. Malgrat que el pubillatge no és gaire conegut, hi ha actualment uns 300 pobles que elegeixen cada any pubilla i, en algunes ocasions, també hereu, unes dades que mostren que el costum català té garanties de continuïtat. De fet, entre les tradicions més genuïnament catalanes, la del pubillatge és potser una de les més destacades.

Tradicionalment la pubilla era, en les famílies rurals dels segles XVIII i XIX, la dona instituïda hereva, quan no hi havia fill mascle, encarregada de conservar la hisenda. Es tracta d'una figura jurídica i legal pròpia del Principat, inclosa encara ara dins el dret civil català. Per destacar-ne l'originalitat –aquesta figura no té equivalent en cap altra cultura, nació ni estat del món–, des de la dècada dels cinquanta es va començar a celebrar el Certamen Pubilla de Catalunya, que en els seus inicis estava molt marcat per la moralitat vigent, imposada pel franquisme, i que avaluava, sobretot, els valors morals i la dedicació a la llar i a la família de la candidata. Però les coses han canviat. Ara, des de fa gairebé trenta anys, és el Foment de les Tradicions Catalanes l'entitat encarregada d'impulsar, fomentar i promoure aquesta tradició arreu del territori, «en reconeixement i homenatge de la societat cap a la joventut catalana».

«Volem hereu»

Ariadna Ventura

Durant el dinar de celebració de l'elecció de la Pubilla de Catalunya de l'any 2000, davant la presència d'uns 300 assistents, van aparèixer pancartes en què es demanava la figura de l'hereu. La petició va provocar desavinences en la junta directiva del Foment de les Tradicions Catalanes, però finalment es va acceptar. Des de llavors un miler de joves ja han obtingut el títol d'hereu.

Una pubilla no és una «miss»

Ariadna Ventura

Un dels grans esculls contra el qual continuen lluitant els defensors d'aquesta tradició és l'associació del certamen a un concurs de bellesa, amb clares connotacions masclistes i carrinclones. Tot i que certament en els seus inicis l'elecció de la pubilla catalana es basava en la valoració d'aspectes com ara la bellesa física i les virtuts morals de la candidata, actualment el pubillatge vol ser una aposta per la tradició i per la preservació del sentiment de catalanitat i de país, amb un cert caràcter reivindicatiu, que té com a objectiu la representació dels joves al seu municipi sense que hagin d'acudir al vessant polític. Tot això dins un context essencialment festiu. Ho demostren les proves que han de superar els candidats a l'elecció, basades, bàsicament, en el coneixement de la cultura i la història catalanes i l'actualitat, i el «do de paraula».

Aquests valors contrasten fortament amb els que van motivar l'elecció de la primera pubilla a la ciutat de Barcelona, Ruth Horro, als anys cinquanta, «por reconocimiento a los valores morales i la dedicación al hogar i a la familia».

Símbol de riquesa i de pobresa

Ariadna Ventura

A diferència del vestit típic de catalana, el de pubilla representa les dues cares de la situació social catalana de l'època: la riquesa i la pobresa. Per una banda, el cos és de vellut negre, un teixit car, que venia de França, representatiu de la classe burgesa, que contrasta amb la camisa de pagesa i l'armilla negra del vestit tradicional. La faldilla és un brocat sota el qual s'amaguen els enagos, que hi donen cos. A més, la pubilla acompanya aquest vestuari amb un davantal negre, símbol de la dona treballadora. Duu mitges blanques, millor si són de blonda, i sabates de taló, a diferència del tradicional, que calça espardenyes. Cobrint les espatlles, una mantellina de punta, blanca, que simbolitza la bona posició de la pubilla al poble. El vestuari es completa amb la gandalla, el ret que recull els cabells, i les mitenes, als braços i les mans, dos elements comuns en el vestit tradicional de catalana i en el de pubilla.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.