Societat

Una dècada a tota màquina

El Barcelona Supercomputing Center arriba als deu anys consolidat com a centre científic de referència

L'ordinador MareNostrum és el 57è més potent de tot el món

El Barcelona Supercomputing Center (BSC) bufarà avui deu espelmes convertit en una de les principals instal·lacions científiques del país. Des que es va crear, ara fa deu anys, aquest centre de recerca públic especialitzat en la computació d'altes prestacions ha ampliat el seu radi d'acció notablement: si el 2005 tenia 63 treballadors, ara en té 425.

El centre de supercomputació –fruit d'un consorci entre l'Estat (51%, la Generalitat (37%) i la Universitat Politècnica de Catalunya (12%)– ocupa una antiga capella anomenada Torre Girona al campus nord de la UPC i té una doble vessant. D'una banda, funciona com a centre d'investigació per ell mateix (és un dels centres d'excel·lència Severo Ochoa i membre de primer nivell de la infraestructura de recerca europea PRAC). De l'altra, actua com a infraestructura per donar servei a investigadors de tot el continent i gestiona la Red Española de Supercomputación.

A la capella, construïda al segle XX imitant el romànic, brilla amb llum pròpia el MareNostrum, el superordinador més potent de l'Estat. Les prestacions de l'equipament actual, però, no tenen gaire
a veure amb les del com-putador original. Durant aquest anys, s'ha sotmès a dues renovacions per mantenir-se actualitzat, ja que la innovació tecnològica en aquest camp és fugaç i espectacular. Amb la darrera actualització, feta entre el 2012 i 2013, el MareNostrum va assolir una capacitat de càlcul d'1,1 Petaflop/s (que equival a 1.100 bilions d'operacions per segon).

Així doncs, el supercomputador principal del BSC –on hi ha altres ordinadors, no tant potents, que treballen en paral·lel– actualment ocupa la 57a posició en la classificació dels 500 superordinadors més potents de tot el món. Aquest llistat s'actualitza dos cops l'any i el MareNostrum figura amb un rendiment inferior a l'actual, ja que encara no estava totalment operatiu. En qualsevol cas, a ple rendiment el sistema català s'hauria col·locat cap a la posició quaranta. Molt lluny del quart lloc que va arribar a ocupar 2004 i encara més del liderat actual, que ocupa el Tianhe-2 (Via Làctia-2) del Centre de Supercomputació Nacional xinès ubicat a Guangzhou amb una capacitat de càlcul espectacular: 33,8 Petaflops/s.

Què s'hi investiga?

El BSC està contribuint a facilitar el progrés científic en diferents camps i també ha desenvolupat aplicacions i solucions tecnològiques d'alt valor per a la indústria i el sector privat. El 70% de la màquina es reserva a investigadors europeus i el 24% a científics de l'Estat. Si demostren l'interès dels seus projectes davant dels comitès de control científic pertinents, hi poden guanyar l'accés per utilitzar el sistema un o més cops, però sempre cada quatre mesos.

El 6% restant del superordinador se'l reserva el BSC per donar suport als seus projectes propis, que s'han centrat en quatre camps concrets. El que disposa de més investigadors és el de ciències de la computació, que es dedica a fer recerca relacionada amb el disseny dels supercomputadors, la programació, com s'avalua el rendiment de les màquines, el núvol, la computació intel·ligent, etc.

El departament de ciències de la Terra utilitza les grans capacitats de càlcul per fer simulacions i estudiar el canvi climàtic, predir quina serà la qualitat de l'aire a les diferents ciutats de l'Estat o a fer projeccions de quina serà la dispersió de la pols sahariana, per exemple.

El centenar d'investigadors vinculats al programa de ciències de la vida es dediquen fonamentalment a buscar nous fàrmacs i a usar la informació genètica per a la medicina personalitzada.

El darrer departament és el d'aplicacions informàtiques per a la ciència i l'enginyeria. Tot i tenir només quatre anys, ha crescut molt perquè és molt actiu en la captació de recursos econòmics de grans empreses. En destaca un sistema per fer mapes en tres dimensions dels fons marins per optimitzar les prospeccions petrolieres de Repsol, o dels vents d'una zona per dissenyar els camps de generació d'energia eòlica d'Iberdrola.

LES XIFRES

3.000
projectes de recerca
han passat pel centre de supercomputació barceloní des de la seva fundació.
1,4
milions d'euros
anuals s'han de destinar únicament a pagar la factura de la llum del superordinador.

Gairebé 50.000 processadors

El MareNostrum és un supercomputador fabricat per IBM que agrupa en molt poc espai (120 m²) els components necessaris per arribar a la capacitat requerida. Té 48.896 processadors distribuïts en 6.112 xips (Intel SandyBridge de 2,6 GHz i vuit cores cadascun), 3.056 nodes i 84 targetes MIC. La memòria principal té 104,6 TB i la capacitat d'emmagatzematge d'alt rendiment és de 2 Petabytes. Darrerament, també s'ha connectat a infraestructures de Big Data del BSC, que sumen una capacitat d'arxiu total d'11 PB repartits en tres sistemes diferenciats: un d'alt rendiment per recollir i llegir les dades científiques, un d'arxiu per emmagatzemar les dades per a un estudi posterior i un robot de cintes per a les còpies de suport de totes les dades del centre. El MareNostrum funciona amb Linux i està connectat per fibra òptica a les universitats i els principals centres de recerca europeus.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia