La infància no pot esperar

Diumenge se celebren eleccions municipals i un dels principals problemes que tenim sobre la taula, la pobresa i l'exclusió social d'una part important de la nostra infància, roman invisible en campanya. Els infants només tenen una oportunitat per desenvolupar-se adequadament i no brindar-los les condicions per a això implica vulnerar els drets de la infància en el seu principi més bàsic: el desenvolupament ple de les seves potencialitats.

Els països que han ratificat la Convenció dels Drets de l'Infant reconeixen la responsabilitat que tenen els estats per garantir aquests drets i han de desenvolupar polítiques públiques que protegeixin la infància. L'experiència empírica de les últimes dècades als països de l'OCDE i de la UE demostra que aquells països que han invertit més en la infància són aquells que tenen nivells més elevats de benestar i menys pobresa i exclusió social infantil.

La infància no pot esperar i aquestes eleccions municipals són una bona oportunitat per recordar que una part important del benestar de la infància depèn de les polítiques de proximitat i de la capacitat dels governs locals per prevenir, i no només combatre, els problemes que afecten la infància més vulnerable.

Els que treballem amb la infància més vulnerable sabem que no existeix una coordinació ni criteris compartits en moltes matèries al llarg del territori, de manera que necessitats similars són cobertes amb fórmules molt diferents segons l'ajuntament que les abordi, o en alguns casos no queden cobertes.

Necessitem construir una cultura uniforme en tots els territoris on la gestió dels serveis públics sigui compartida amb les diferents entitats socials. Necessitem establir polítiques d'atenció a la infància garantides a tots els nivells de govern. I necessitem elaborar un mapa de recursos i un diagnòstic de les necessitats que permetin planificar la inversió territorial en polítiques d'infància de manera que es garanteixi la igualtat d'oportunitats independentment del territori o districte on resideixin els infants i les seves famílies. Des del govern de proximitat es pot fer molt per canviar les coses perquè la força de les comunitats està en la seva capacitat de provocar canvis.

Aquestes eleccions són el moment per fer efectiu el traspàs de competències als ajuntaments que estableix la llei d'infància garantint que funcionin descentralitzats però coordinats i amb pressupostos suficients. Els ciutadans han de saber la inversió que es destina a infància al seu ajuntament i poder mesurar l'eficiència i eficàcia d'aquesta inversió. També és el moment de fer efectiva la llei de serveis socials en allò que té relació amb una de les seves principals eines de prevenció: els centres oberts que atenen des de la proximitat la població infantil més vulnerable. La llei estableix que n'hauria d'existir un per cada 20.000 habitants. Els governs municipals que surtin de les urnes han de treballar per aconseguir aquest objectiu que fixa la llei.

En l'àmbit de la protecció, haurien de desenvolupar-se accions per promoure l'acolliment familiar, tant en família extensa com en família aliena, i treballar perquè les comunitats acceptin i integrin serveis de protecció com els centres d'acolliments residencials. En l'àmbit de l'educació, poden treballar per garantir una educació de qualitat en els districtes més empobrits que faci possible una real igualtat d'oportunitats.

Són moltes les coses que podem fer per la infància des dels governs locals. Encara que no voten, els infants són ciutadans i és el nostre deure treballar pel seu benestar i evitar així que l'actual situació hipotequi el seu futur.