Blau i porpra a la catedral
Els cardenals Angelo Amato i Antonio Cañizares, i el bisbe Francesc Pardo oficien la beatificació de les tres religioses de Sant Josep de Girona
Més de 1.200 feligresos van seguir un acte litúrgic inèdit a la diòcesi gironina
Les tres monges de l'Institut de Religioses de Sant Josep de Girona assassinades el 1936 setmanes després de l'esclat de la Guerra Civil –la gironina Facunda Angelats Roura, la banyolina Fidela Oller Angelats, i Josefa Monrabal Montaner, de Gandia– van ser beatificades ahir al migdia a la catedral gironina. Era el primer cop que al temple s'oficiava una cerimònia d'aquestes característiques, des que al 2005 Benet XVI va obrir la porta a celebrar beatificacions lluny del Vaticà.
En representació de la cúria vaticana, el cardenal italià Angelo Amato, cap de la Congregació per a les Causes dels Sants, va conduir la cerimònia, davant unes 1.200 persones abillades amb mocadors blaus dins del mateix temple. Algunes desenes més de fidels ho van seguir a l'exterior, on s'havia habilitat una pantalla gegant.
La litúrgia va ser concelebrada pel bisbe de Girona, Francesc Pardo; el cardenal arquebisbe de València, Antonio Cañizares, i altres figures de l'episcopat, com ara el cardenal barceloní, Lluís Martínez Sistach; l'arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol; i el nunci vaticà a l'Estat, Renzo Fratini.
El moment més emotiu va arribar amb la lectura de la carta apostòlica del papa Francesc, per part d'Amato. Un text en llatí que destaca que les tres màrtirs, “fidels a Crist i al seu carisma, romangueren amb valentia al servei dels malalts fins a donar la vida” i estableix com a onomàstica santoral el 30 d'agost, el dia que van afusellar Fidela i Josefa a Xeresa (Safor). Aleshores es va descobrir el gran retrat de les tres beates sobre el baldaquí de l'altar major, i familiars i membres de la congregació van dipositar-hi tres fulles de palmera –símbol catòlic del martiri– i relíquies de les beates.
En l'homilia, el cardenal Amato no va entrar a valorar el període previ a la Guerra Civil, només va defensar que les tres monges “no feien mal, només el bé i no eren cap amenaça per a ningú”, i va lamentar que encara avui “els cristians són la minoria més perseguida”, amb més de 100.000 morts anuals. El bisbe Pardo va agrair a Amato i Cañizares el fet d'haver pogut celebrar la cerimònia a Girona i va parlar de “construir el nostre país en llibertat, igualtat justícia i pau”. La superiora de la congregació de Sant Josep, Carmen García, va lloar la feina d'organització i va dir que les beates són “testimonis de l'amor compassiu que no té fronteres”.
Els més de 7.000 euros recaptats entre els pelegrins assistents es destinaran a Església Necessitada i Metges Sense Fronteres, “per pal·liar la situació dels cristians perseguits a Síria i la crisi humanitària a la Mediterrània”, per l'èxode de refugiats.Els actes inclosos en la beatificació de Facunda, Fidela i Josefa es clouran aquest migdia a Gandia (11.30 h), amb una missa d'acció de gràcies a la Insigne Col·legiata de Santa Maria, a la qual també participaran molts dels fidels que ahir eren a Girona.
Polítics de CDC, UDC i el PP, amb el ministre Fernández Díaz a primera fila
El ministre d'Interior, Jorge Fernández Díaz, va seguir l'acte de beatificació a primera fila, al costat de la presidenta del Parlament, Núria de Gispert; l'alcalde, Carles Puigdemont; el president de la Diputació, Pere Vila; el conseller de Territori, Santi Vila, i el subdelegat del govern espanyol, Juan Manuel Sánchez-Bustamante, com a representants institucionals. En els bancs posteriors hi havia altres representants polítics, majoritàriament del PP –com ara el diputat al Parlament Enric Millo i la regidora i diputada Concepció Veray– i una nodrida representació d'Unió, amb el secretari general, Ramon Espadaler, i els diputats Xavier Dilmé i Montse Surroca. També el convergent Josep Lluís Cleries i l'exalcalde socialista Joaquim Nadal.