La nòmina de personatges que han deixat petja a Girona és llarga i l'espai de què disposem curt. Hem volgut completar les planes anteriors amb personatges que també han tingut ressò a la ciutat i que faran justícia a un conjunt gairebé impossible d'abordar en la seva totalitat.
JAUME D'AGULLANA.
Girona, 1572 - 1617. Ardiaca de la Seu.
Portbou, 1924 - Girona, 1998. Empresari pioner en la fabricació de metacrilat.
París 1903 - Mèxic, 1972. Va escriure diverses obres relacionades amb Girona.
Segles XIII i XIV. Jurista i vicecanceller del rei Jaume II.
Cervià de Ter, 1891 - Girona, 1990. Músic i compositor. Fundador del Museu de la Música de Girona.
Escriptor i periodista. L'Ajuntament ha reeditat recentment un llibre seu.
La Cellera, 1899 - Girona, 1979. Músic. Cofundador de la coral Cants de Pàtria.
Arbúcies, 1937 - Girona, 1998. Escultor, tot i que també va treballar el dibuix i la pintura.
Ribes, 1950 - Girona, 1988. Economista. Director del servei d'estudis de Caixa Girona.
Segle XV. Metge. Va deixar diners perquè els joves gironins poguessin estudiar medicina a Montpeller.
Barcelona, 1863 - 1912. Pintor simbolista i amic de Rusiñol i Casas.
Girona, -1938. Arqueòleg, conservador del Museu de Sant Pere de Galligants. Arxiver i bibliotecari.
Pintor i escultor. Col·laborador de Rafel Masó.
Girona, 1766 - Barcelona, 1841. Síndic de la ciutat i diputat a les Corts de Cadis.
Segle XIII. Militar jesuïta que va participar en la conquesta de Mallorca.
Girona, 1894 - Barcelona, 1968. Filòsof.
Girona, 1828 - la Bisbal, 1900. Compositor, músic i bibliòfil.
Girona, 1680 - Madrid, 1759. Metge
Toledo, 1818 - Mataró, 1898. Arxiver i historiador. És autor d'una recopilació de bandositat d'aquestes comarques i d'altres monografies de la ciutat.
Girona, 1259 - 1290? Trobador conegut com Cerverí de Girona.
Molins de Rei, 1895 - Girona, 1990. Músic. Organista de la catedral.
Girona, 1908-1988. Arquitecte. Autor del xalet Tarrús.
Segle XIV. Cirurgià. Metge dels reis d'Aragó Pere III i Joan I.
Segles XV i XVI. Arquitecte nascut a Girona i autor del millor gòtic de València.
Historiador i teòleg. Es va distingir durant la guerra del Francès com a capità de la setena companyia.
Empresari fariner. Pioner del turisme a la Costa Brava.
Barcelona, 1885-1979. Fotògraf.
Girona, 1829 - Madrid, 1881. Escultor.
Actriu. Va hostatjar-se a l'hotel Peninsular en la filmació de la pel·lícula Pandora.
Girona, 1818 - 2007. Empresari. Va ser president de la Cambra de Comerç i del patronat de la UdG.
Barcelona, 1911 - 1994. Va ser arquitecte municipal de Girona.
Girona, 1889 -1961. Escriptor.
Girona, 1883 - Barcelona,1960. Escriptor, periodista i historiador.
Leipzig, 1904 -Antíbol, 1898. Pintor francoalemany empresonat a Girona durant la Guerra Civil.
Alferes mort en les inundacions del 1940 mentre socorria els damnificats per l'esfondrament del pont de Can Vidal.
Barcelona, 1872 - Caldes de Montbui, 1945. Artista polifacètic habitual a les tertúlies de can Norat.
Verges, 1930 - Barcelona, 1995. Capellà emblemàtic del barri de Germans Sàbat.
Girona, 1829 - Barcelona, 1895. Llibreter i editor fundador de revistes satíriques com ara La Campana de Gràcia.
Girona, 1900 - Barcelona, 1988. Poeta, pintor, assagista i crític d'art.
Girona, 1883 - 1973. Farmacèutic i fotògraf.
Girona, 1905 - Tarragona, 1974. Poeta i capellà en la línia de Verdaguer.
Girona, 1400 -Barcelona, 1474. Jurista i conseller reial.
Balde (Argentina), 1900 - Barcelona, 1960. Poeta, escriptor i alt executiu.
Girona, 1875 - Barcelona, 1918. Periodista i autor dramàtic molt prolífic.
Canonge de Girona. Nomenat president de la Generalitat el maig del 1598.
Cervià de Ter, 1838 - París, 1883. Músic molt acreditat sobretot a França, on va fer amistat amb Degas.
Girona, 1907 - 1987. Arquitecte i decorador creador d'un estil molt personal.
Barcelona, 1855 - Girona, 1931. Pintor paisatgista.
Girona, 1924 - Barcelona, 2007. Notari. Membre de l'Institut d'Estudis Catalans.
Bell-lloc, 1703 - Ollers, 1781. Pedagog i sacerdot.
Cuba, 1876 - les Encies, 1936. Metge i polític. Diputat per la Lliga, senador i conseller de la Mancomunitat.
Segle XVI. Metge, filòsof i matemàtic. Va actualitzar el diccionari de Nebrija.
1415 -1493.Comandava les tropes que assetjaven la Força Vella el 1462.
Màlaga, 1881 - Tolosa, 1959. Metge vinculat a Prudenci Bertrana. Era cosí de Picasso.
Viladamat, 1949 - Barcelona, 2008. Advocat molt popular a Girona.
Girona o Barcelona, 1834 - Madrid, 1881. Pintor. Va ser director del Museu del Prado.
Mort el 1509. Feudal emparentat amb els Margarit. Va lluitar contra els remences i el 1468 va ser nomenat batlle general de Catalunya.
Malgrat, 1854 - Barcelona, 1926. Biòleg i filòsof.
Barcelona, 1842 - 1922. Enginyer de mines i geòleg.
València, 1235 - Gènova, 1311? Metge. Les seves obres es van cremar simbòlicament davant la Catedral de Girona.
Girona, 1865 -1951. Escriptor i filòsof.
