Unitat i Constitució
Quan la meva néta em preguntava enguany pel concepte d'unitat, desena i centena ja li vaig dir que del primer en sentiria a parlar molt, en aquest país, i no pas referit precisament a la matemàtica. Resulta divertit veure la idea d'unitat com es contraposa segons el costat d'on es mira i les seqüeles que genera. Per als de l'Ebre cap enllà, malgrat l'obertura de criteris que els ha portat a acceptar, fins i tot, la separació dels matrimonis, la unitat referida a Espanya és una mena de dogma sense el qual el món s'enfonsaria. Que el que les armes han unit, l'home no separi. Per als de l'Ebre cap aquí la unitat és allò que pregonen com a norma d'actuació contra els de l'altra visió de la unitat i que mai no es fa realitat perquè els interessos sectaris ho impedeixen. Estem ben posats. En el fons, queda clar que, al seu moment, per por o excessives condescendències, no es va imposar una renovació rotunda i ara ho paguem. El problema és el text de la Constitució, que sembla de llei divina quan, en realitat, hauria de poder-se adaptar. A Lloret el dimarts hi ha sempre mercat i vénen marxants de fora. L'altre dia la meva dona m'hi va comprar una camisa. Quan me la vaig provar a casa, la panxeta que faig em forçava els botons. Ella ho va veure de seguida: “L'he de canviar per una altra”. “És el que passa amb la Constitució”, li vaig dir jo. Com a mínim se li han de fer córrer els botons.
