Joan Laporta, Uriel Bertran i Alfons López Tena
Impulsors de Solidaritat Catalana
“Som la garantia que el tripartit no es tornarà a fer”
A les portes d'una convocatòria d'eleccions al Parlament, els impulsors de Solidaritat Catalana reflexionen sobre un projecte que tot apunta que tindrà Joan Laporta com a cap de cartell per la circumscripció de Barcelona i que aquesta mateixa setmana ha ofert a Joan Carretero que Reagrupament encapçali la llista per Girona.
Solidaritat Catalana es presentarà segur a les properes eleccions al Parlament?
Joan Laporta:Ens sentim molt còmodes en aquest projecte. Ara, en les properes setmanes, els adherits han de dir-hi la seva i escollir els candidats. Però nosaltres ens hem ofert per ser-ho i n'estem contents.
Està sent un procés peculiar. Vostès volen construir el pal de paller de baix a dalt. Volen dir que cap dels partits actuals pot fer aquesta funció?
Uriel Bertran: El nostre és un projecte diferent.
Els veig molt decidits.
Alfons López Tena: No té marxa enrere. Hem de respondre a la manca de reacció dels partits, que no van voler fer una coalició amb nosaltres. Si no en volen saber res, nosaltres tirarem endavant igualment. Hi hem pensat i estem decidits. Perquè hi ha milers de ciutadans a Catalunya que volen la independència, i hi ha desenes de milers de persones que han treballat en les consultes. I tot això s'ha fet amb alguns partits posant bastons a les rodes.
Però la proposta de coalitzar-se amb la resta de partits no em negaran que era un brindis al sol.
J.L. S'havia d'intentar. No pots irrompre a la política catalana sense haver dit abans què vols compartir. Ho hem intentat, ho hem dit, i la resposta ha estat la que ha estat. I ara hem de seguir endavant.
Algunes coses de les que diuen sonen igual que les que sentim de boca de Carretero, per exemple.
J.L. És evident que els nostres plantejaments coincideixen amb els d'altres forces que no tenen representació parlamentària. El que ens cal és trobar punts d'unió per fer una gran coalició. Nosaltres ja hem fet el pas, i hem demanat que s'incorporin al projecte. Però no ens podem aturar esperant respostes.
Per tant, entenc que ara la pilota és al teulat de Carretero?
A.L. El problema amb Carretero, i amb tothom, és que plantegen que la direcció triï els candidats i que després els militants els ratifiquin. I nosaltres pensem que va a la inversa. Per anar a la llista t'han de triar els propis companys, no t'hi ha de col·locar el partit, que és el que passa ara.
Seran massa galls en el mateix galliner?
A.L. Aquest és el sistema que fan servir els partits americans, al Canadà, als països nòrdics, angloamericans, Nova Zelanda...
Qualsevol, doncs, pot ser cap de cartell? Si jo m'apunto al seu projecte amb un nombre d'amics suficient em proclamaré cap de llista de Solidaritat?
U.B. En necessitarà milers. La primera onada del 13 de desembre, per exemple, la vàrem organitzar amb un mes i mig. I vàrem tenir una participació importantíssima. I ara volem tornar a provocar una bola de neu que entri amb força al Parlament.
El temps se'ls tira a sobre?
A.L. Anem justos. Però ja s'estan fent moltes assemblees i ja hi ha molta xarxa en funcionament. No volem anar més ràpid del compte, i hem de fer el procés per escollir els caps de llista de baix a dalt, i no a la inversa.
J.L. Hi ha molta gent del país que no se sent representada pels partits actuals, i que estan desencants de propostes que no s'han dut a terme. I són tants que això explica que en tant poc temps nosaltres hàgim aconseguit tantes adhesions. I cada cop anem a més. Això es fa cada cop més gran. I tenim capacitat.
La pregunta del milió deu ser com i qui finança la seva campanya.
J.L. La campanya la financen els adherits. I tenim moltes donacions de gent que ens ha fet confiança.
U.B. En tot cas, nosaltres no ens finançarem amb préstecs d'aquests de les caixes que després no poden tornar. Les nostres seran donacions públiques, que estaran a la llum per a tothom. Serà l'única campanya autofinançada per aportacions voluntàries i patriòtiques.
Quants diputats s'han fixat com a objectiu?
J.L. Ens hem fixat com a objectiu guanyar les eleccions.
Vol dir que això no és no tocar de peus a terra?
U.B. Amb aquesta idea Francesc Macià no hauria guanyat mai les eleccions del 12 d'abril del 1931 quan es va presentar amb un partit polític que s'havia fundat tres setmanes abans. Ser nous i anar amb poc temps no pressuposa res. Si connectem amb el corrent majoritari del catalanisme, que ara és l'independentisme, aconseguirem un gran resultat. I Laporta té experiència en això de començar una campanya al Barça no sent el favorit i acabar guanyant per majoria absoluta.
Si l'aritmètica fa impossible un nou tripartit i CiU no té majoria absoluta, què faran si vostès arriben a ser decisius.
J.L. En aquest cas, nosaltres som garantia que no es torni a fer el tripartit. D'altra banda, estem oberts a treballar per declarar la independència amb qui ens ho accepti com a condició.
Com a objectiu a llarg termini o durant la legislatura.
J.L. No, no. En aquesta propera legislatura, per descomptat.
U.B. I si hem de pactar amb CiU o ERC, aquests partits hauran de decidir si continuem amb l'autonomisme o si finalment fan el pas cap a la independència.
De moment, però, no surten ni a les enquestes. Quants diputats pensen treure?
J.L. En algunes sí que hi sortim. Però vaja. No diré ara un nombre de diputats. Perquè com que Solidaritat és una bola que va creixent, segur que m'equivocaria. Perquè anem sumant.
Estan preparats per desaparèixer dels mitjans públics quan entrem en campanya? Els aplicaran el minutatge i com que vostès no tenen representació al Parlament...
A.L. Ja comptem que no tindrem cap presència als mitjans públics, i que no en tindrem tampoc en pràcticament cap mitjà privat, que estan en contra de la independència de Catalunya. Ens faran boicot. Però ho suplirem sabent que desenes de milers de persones estan amb nosaltres, encara que els mitjans no ho reflecteixin.
