“Els catalans sabem fer fruita, però no vendre-la”

Cada divendres d'estiu els directors comercials de les empreses de Catalonia Qualitat es troben al matí per veure com va la collita, els preus, l'oferta, la demanda, i compartir informació útil entre ells. I el dimecres feien el mateix els d'Asofruit. Ara només en fem una, tots junts.

Compartir informació és precisament la garantia perquè no s'hi especuli, amb els preus. L'especulació es basa en les informacions esbiaixades. Una cooperativa d'un poble aïllada de tothom i que només ven a un comprador o dos té una informació molt limitada del mercat i pot ser víctima de preus especulatius. La idea és que tots parlem per no posar-nos nerviosos quan no ens hi hem de posar, i que ens hi posen quan efectivament el mercat ens obligui a posar-nos nerviosos. Aquest estiu hi ha hagut pagesos que han enviat camions plens de préssec a Alemanya abans d'hora per por que passés com l'any passat, que els preus van baixar a mig estiu. I s'han trobat que els camions han retornar plens perquè els consumidors no els volien. Massa verds. No ens hem de posar nerviosos.

A Catalunya som experts en temes de producció en el camp però tradicionalment ens ha costat vendre. Tenim l'index de renovació de varietats més important d'Europa. A la nostra pagesia no li costa gens si una varietat no funciona plantar-ne una altra i adaptar-se de seguida al mercat. En això som referents a Europa. El que ens ha faltat és la comercialització i ara estem avançant molt: com optimitzar-la, com fer-la més eficient, com fer empreses amb un major ventall de productes, com arribar en millors condicions al consumidor.

L'empresa familiar és important. També hi ha cooperatives, organitzacions de productors, hi ha un gran ventall d'empreses. El sector va cap a una major dimensió empresarial i cal adaptar-s'hi: més volum, més capacitat, més oferta de productes, potenciar la innovació varietal. No vull dir que l'única solució sigui la fusió d'empreses. Surten butllofes a la pell, quan parles de fusió. Hi ha alternatives a la fusió: col·laborar comercialment, que diversos productors tinguin una empresa comuna per a temes comercials, administratius, d'investigació, de qualitat. Això ja fa que les empreses s'apropin i facin coses conjuntament sense perdre la seva identitat. Giropoma n'és un exemple.

L'any passat la crisi ens fa afectar molt durament. Va ser l'únic any en la història de la fructicultura que no es va produir una crisi per excés d'oferta, que és el que passa sovint, sinó que hi va haver una pressió del preu a la baixa degut a conjuntura de crisi de tot Europa. Tots els operadors de compra i venda de fruita, els grans hipermercats, van pressionar molt a la baixa, van creure que la política de preus baixos per incentivar la compra era prioritària per superar la crisi. Algunes cadenes van vendre més fruita que mai, però va ser un dels anys que menys facturació es va fer. Aquesta campanya ha arrencat d'una altra manera, amb preus més estables. I la meteorologia aquest cop ens ajuda: Itàlia i Grècia han baixat producció per la pedra. No sempre rebem nosaltres.