Opinió

PLAÇA MAJOR

Sobre la qualitat

La precarietat laboral de molts dels millors cervells del país fa esborronar. Poden dir, amb raó, que han estat enganyats per un sistema que no fa altra cosa que fugir endavant sense saber cap a on s'encamina

Fa més d'una dècada que sentim la mateixa cançó: el país no se'n sortirà si no excel·leix, si no aporta alguna cosa més que aquells que poden produir a uns preus ridículs, resultat de l'esclavatge a què estan sotmesos els seus treballadors. Segons aquesta melodia, Europa, el món occidental, han de guanyar la batalla industrial i comercial amb l'ensenya de la qualitat, que generarà uns productes amb què els tot a un euro xinesos o d'alguna altra procedència seran incapaços de competir. Els joves més atents a la seva formació i pel seu futur han estat educats en aquesta idea i s'han preocupat, o es preocuparan, per desenvolupar un currículum brillant i imaginatiu ple de màsters i postgraus. Però, ¿què passa quan la societat no respon a aquesta preparació modèlica i maltracta els homes i les dones que han dedicat els millors anys de la seva vida a formar-se, instruïts en la convicció que el sistema els recompensarà amb una feina adequada a la formació que han rebut?; ¿què passa quan aquests encara joves però ja en edat de plantejar-se la vida d'una manera clara només tenen accés a feines que no es corresponen amb la instrucció que han rebut i, fins i tot en el cas que n'aconsegueixin una que s'hi correspongui, mal pagades, amb remuneracions sovint inferiors a les que reben els que molts anys abans van renunciar a més esforços de formació?

La precarietat laboral de molts dels millors cervells del país fa esborronar. Poden dir, amb raó, que han estat enganyats per un sistema que no fa altra cosa que fugir endavant, sense saber cap a on s'encamina, per uns empresaris que fan la viu-viu i no valoren la qualitat, per uns governs que llancen discursos més o menys enlluernadors sense saber què diuen. La gran pena de tot això és que el material amb què es juga no és ferro o pedra, que s'arraconen si no serveixen, sinó persones que han dedicat molta energia i intel·ligència per construir el seu i el nostre futur. Qui se'n fa responsable?

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.