Fantasmes a la memòria

L'any 1939 Miguel Utrillo Vidal –fill del gran pintor Miquel Utrillo i Morlius– va escriure sobre Pau Casals al diari Solidaridad Nacional, òrgan de la Falange: “podrá ser el mejor violoncelista del Mundo pero es también uno de los mejores tacaños que jamás se han conocido. Y además, es masón y judío. Es decir, un genio sencillamente repugnante”. Ho va escriure a la secció “Fantasmones rojos” –títol inequívoc– que el propi Utrillo Vidal dirigia i hi escrivia part dels articles. En ells es dedicava a calumniar, insultar, blasfemar i enterrar els polítics republicans i sobretot a la intel·lectualitat catalana, com Macià, Companys, “Pompeyo Fabra”, “Carlos Riba”, Joan Comorera... Tota aquesta venjança falangista contra Catalunya duta a terme els anys 1939 i 1940 la coneixem gràcies al llibre Fantasmones rojos, publicat per Acontravent el 2009, amb pròleg i edició a càrrec de la investigadora Eulàlia Pérez i Vallverdú.

Després de difuminar-se dins del falangisme, Utrillo Vidal va anar a prendre recer social i cultural a Sitges, des d'on va impulsar diverses iniciatives molt lligades a la ciutat. I el 1984 l'Ajuntament de Sitges, Ajuntament ja democràtic, li donava la Ploma d'Or, “reconeixement honorífic de la vila de Sitges a una feina cultural en el camp de les Lletres”. Aquest guardó coneix o reconeix les difamacions en premsa i en els judicis franquistes de depuracions, com el de Joaquim Folch i Torres, que va llançar Utrillo Vidal? La memòria és fràgil i de pardal. La memòria històrica també. No és cosa de treure mèrits a la tasca que pogués haver fet Utrillo Vidal per Sitges ni per l'obra del seu pare. L'únic que passa és que un personatge que va treballar per l'arraconament de la cultura catalana, que titllava la Institució de les Lletres Catalanes de “museo de fantasmones” i “academia liliputiense”, no sembla que mereixi un reconeixement –democràtic– a la seva obra. A dia d'avui, Utrillo Vidal manté la distinció i no s'albira intenció de retirar-li.