Centralisme de ‘low cost'
De petit els pares em portaven algun diumenge a l'aeroport de Girona-Costa Brava aleshores acabat d'estrenar. El pla consistia a seure a la terrassa del bar Cal General i, mentre veiem els avions aterrar o enlairar-se, matar les hores amb una bossa de patates fregides i una Fanta de taronja. Eren altres temps, quan encara la cibernètica de la realitat virtual no havia pervertit les ments infantils i els pressupostos tampoc donaven per gaire més. Després d'aquells primers anys de descoberta, el camp d'aviació gironí va entrar en una llarga letargia, només trencada durant un parell de mesos cada estiu pels xàrters procedents d'Anglaterra. Els últims anys, però, han sigut de gran eufòria. L'arribada de Ryanair i els vols low cost han col·locat Vilobí d'Onyar en els primers llocs de la llista d' èxits aeroportuaris estatals. Múltiples connexions amb destins remots i complement del Prat, s' han aliat per multiplicar viatgers i beneficis per a la pansida economia de Girona.
Però la bonança s'acaba i el malson torna. Ryanair, després de l'estiu, s'instal·larà al Prat, i això provocarà una caiguda en picat dels vols que fins ara tenien Girona i Reus com a destí. L'atractiu infinit de la conurbació barcelonina té un efecte xuclador impossible de combatre des de comarques, i la companyia irlandesa no està per orgues ni per sentimentalismes. Una altra cosa és la responsabilitat dels que tenen l'obligació de mantenir l'equilibri territorial i no perjudicar una indústria que es consolida a l'ombra dels vols econòmics. A Europa aquestes companyies low cost solen volar als aeroports perifèrics de les grans ciutats i això distribueix la riquesa i manté una oferta diversificada entre les mateixes empreses de transport aeri. Aquí, en canvi, qui vulgui volar haurà de passar per l' embut de Barcelona, curiosament la mateixa queixa de centralisme resclosit que es fa a Madrid perquè es nega a obrir l'aixeta dels vols intercontinentals des del Prat.
L'explicació, diuen, és que amb la flamant nova terminal 1, l' aeroport barceloní té una enorme quantitat d'espai inutilitzat a les instal·lacions velles. I la solució és tornar Girona i Reus a la condició d'aeròdroms fantasmes. Com no se'ns havia acudit abans?