Donar un cop d'ull, a Banyoles

Per explicar què pots trobar a la Fira del Cop d'Ull de Banyoles és millor plantejar la qüestió a l'inrevés i preguntar-te què és el que no hi pots trobar. Si no fos perquè resultaria massa rotund, hauríem de contestar que res. Però és ben cert que hi acabes tenint la sensació que pel teu davant desfila un resum de les coses més inversemblants que la humanitat és capaç de produir. Ahir es va celebrar l'edició número 60 d'aquesta gran trobada matinal de venda d'objectes vells, una de les cites més importants de l'any per als habitants del planeta de les coses usades. És un món particular i tremendament atractiu. Acabaven d'obrir el mercat, a les deu, sota els plataners del passeig Dalmau, i ja hi havia una gentada circulant amunt i avall, observant, remenant i, de tant en tant, demanant preu i comprant. Al voltant de cent cinquanta firaires provinents de les comarques de Girona i Barcelona –i alguna nota exòtica, com ara una parada a càrrec d'unes noies que t'atenien en anglès–, alguns de professionals i d'altres d'aficionats, t'oferien des d'estris de pagès que encara podries fer servir fins a peces de decoració de gust dubtós; des de discos de vinil d'en Peret fins a un Juegos Reunidos Geyper; des d'un manual de pedagogia del mètode Montessori fins a una guia turística de la ciutat de Múrcia; des d'un joc de sofàs fins a unes motos; des d'objectes molt valuosos fins a vertaderes rampoines... A nosaltres ens va desconcertar trobar-hi un anorac de la policia alemanya i a partir d'aquell moment ja no ens va sorprendre res.

Hem deixat expressament per al final esmentar les parades de monedes –que trobem concentrades al capdamunt del passeig– perquè la numismàtica és la raó de tot plegat. La Fira del Cop d'Ull l'organitza la secció filatèlica i numismàtica del Centre Excursionista de Banyoles. En el moment d'instaurar-la, el dilluns de Pasqua del 1981, va ser una novetat a la demarcació i a causa d'això i de la persistència de la gent de la secció, amb el pas dels anys va anar creixent, fins a convertir-se en l'esdeveniment que és avui. No sempre s'ha fet al passeig Dalmau. Hi va haver una època en què va tenir d'escenaris la plaça dels Turers i la plaça Major i, de manera esporàdica, la Vila Olímpica. Des del començament, la norma que la regeix estipula que s'hi poden vendre articles de filatèlia, numismàtica i col·leccionisme i antiguitats en general, i que no es permeten ni les parades d'artesania ni les d'objectes nous. Cada any se'n fan dues, de fires del cop d'ull: la de Pasqua i la de l'endemà de la Mare de Déu d'Agost, en plena festa petita de Banyoles. Avui, aquesta fira ja no és excepcional al país, però no deixarà mai de ser un referent perquè va ser pionera.