Crònica musical negra

De vegades no cal anar molt lluny, ni a Memphis, ni a Harlem, ni al delta del Mississipí, per trobar les essències de la música negra. De tant en tant, les pots trobar molt a prop; en un restaurant de l'Escala, posem per cas. Ni tan sols cal que els músics siguin negres, perquè aquí no estem parlant de genètica, sinó de passió i sensibilitat. Els músics del Dani Nel·lo 4 s'han creat la seva pròpia identitat sonora, escoltant molta música, tocant també molta música en tot tipus d'escenaris. Aquí tenim un professor del Liceu amb vocació d'improvisador (Francisco Suárez, piano); un contrabaixista de llarg recorregut que ha estat membre de destacades formacions jazzístiques del país i ha col·laborat amb Tete i altres grans (Nono Fernández), i un bateria gallec format al Berklee College of Music, més jove però també amb un notable currículum (Ramón Ángel Rey). Podria semblar que aquests tres músics d'arrels jazzístiques no lliguen gaire amb el líder de la formació, Dani Nel·lo, pel seu passat rocker amb Los Rebeldes i per aquesta tendència que tenim a compartimentar-ho tot, quan en realitat un no sap molt bé on acaba el blues i comença el jazz. Totes les fronteres estilístiques queden diluïdes en la proposta de Dani Nel·lo 4, una banda de club que es podia sentir com a casa al menjador d'El Molí –si no fos perquè, en alguns moments, el volum de les converses de part del públic gairebé superava el de la música–, després d'un sopar en què el xef Jordi Jacas havia reinterpretat la música de Nel·lo a través d'unes saboroses piruletes de mango amb foie, un parmentier de gambes amb trompetes de la mort –per allò dels vents– i xocolata amb una espècie de sorbet de patxaran Zoco, en homenatge a la Banda del Zoco, la primera gran aventura de Nel·lo com a líder.

Temes com ara Harlem Nocturne, Ascenseur pour l'échafaud, Rififi i Night train tenen, a més, una doble negritud: la de les seves fonts musicals i la de les escenes del cinema negre clàssic que evoquen tot sovint, en una conjunció que pren tot el sentit quan una banda tan elegant i intensa com el quartet de Nel·lo juga amb tots aquests referents creuats de manera natural.

Aquesta va ser la penúltima sessió del Gastromusical, que es clou dimarts vinent amb Albert Pla i un ple total, tant en el sopar com en el concert.