Pagar o no pagar

La bona notícia ha estat el retorn d'Albert Vilalta i de Roque Pascual. La felicitació a tots els que hi han col·laborat és obligada. Incloent-hi el govern espanyol, al qual l'oposició nega el pa i tota la sal. Una vegada resolt el gran tràmit, però, arriba el torn a la cua de preguntes. En primer lloc, a totes aquelles organitzacions –sense noms, ni acusacions concretes– que es prenen una feina enormement arriscada com un esport d'aventura. La seva inconsciència només s'explica per una visió frívola del món que diuen voler ajudar. Després, al mateix govern espanyol, que ha solucionat la crisi. Es pot exigir, mentre dura un segrest, tota la prudència i la discreció del món. Aconseguit l'objectiu, no es pot mantenir el secretisme, sobretot quan hi ha indicis clars de pagament de rescat. Contra les resolucions de l'ONU que el mateix govern ha subscrit i contra el ferm convenciment que no es pot dotar de recursos cap organització terrorista, sobretot quan qüestionen la integritat territorial espanyola. Qui marca les excepcions?