Sòfocles simplificat

Abans de la inauguració de la desena edició del Fitag, estaven anunciats alguns aspectes de la producció que ahir obria aquest any el festival, Èdip o la culpa la té el meu pare, a càrrec de la companyia Ma Mare No Em Deixa, dirigida per Lluís Elías, que ja havia dirigit El bon malalt, muntatges, tots dos, que la companyia havia afirmat que eren passos cap al món del teatre professional, és a dir, a viure d'això, treballant en les arts escèniques, com a intèrprets. Lluís Elías és un director professional i es dedica també a la docència. L'objectiu declarat de l'espectacle, una versió d'Èdip rei, la tragèdia de Sòfocles, és posar aquesta “a l'abast del públic”, un objectiu, com a mínim, discutible. Entre fer assequible la peça, suposant que sigui cert que és inassequible, i subestimar la intel·ligència de l'espectador, que és el que va passar ahir, hi ha un bon tros. En la posada en escena compten més els detalls, l'escenografia, les llums, el vestuari que engavanya els intèrprets, l'exasperant guitarra de fons que gairebé mai cessa, que no pas el que és important de veritat: dir bé el text, la interpretació, incorporar personatges i conjuntar correctament les intervencions dels cors. Els intèrprets anaven curts de text, insegurs, de manera que no el tenien interioritzat –excepció feta d'Ester Reverter, que va destacar com a Tirèsies–, la qual cosa impedeix construir cap personatge i, de retruc, cap situació creïble, cap emoció. Només declamació, monodia, tedi. Alguns problemes de projecció de veu i dicció, de tots, però especialment del protagonista, gens orgànic, completen la qüestió. Hom tenia la impressió que allà on no s'arribava amb la interpretació, s'hi pretenia arribar amb l'espectacularitat formal de la proposta, amb l'aspecte visual, amb l'efecte d'una il·luminació suggeridora, d'un bon grapat de sacs esparsos per l'escenari i d'una vestimenta d'estil ètnic en què hi sobrava roba. Sòfocles és paraula, mot bell, poètic, i no suporta gens bé la grapejada. Vejam si els andalusos de Porinercia Teatro ho arreglen una miqueta amb Menú.

Avui la jornada l'obre, a La Planeta (18h), la companyia israeliana Teatro Netanya, que presenta El naranjal, una peça de Iosef Bar-Iosef que ha traduït al castellà Efraim Barkan, un personatge assidu al festival gironí, des que va participar l'any 2006 amb El Teatro de la Costa, presentant Té, tango y limón. Barkan, que també es director de la peça i intèrpret, va tornar a participar en el festival el 2008, com a protagonista de Palabras encadenadas, una producció del festival. Avui hi haurà una nova funció d'Èdip rei o la culpa la té el meu pare (Teatre Municipal, 19h), mentre que a les 10 de la nit els francesos Les Tréteaux Vénitiens presentaran al Pati de la Casa de Cultura Un petit coin de bonheur, i la companyia reusenca La Gata Borda posarà en escena, al Pati de les Magnòlies, M'agraden les fruites del bosc. També avui (22.30h) és el torn de l'estrena, al Centre Cultural de la Mercè, d'una de les dues coproduccions del Fitag, Como cuando soplas las velas, dels alacantins Enclavados Teatro, que l'any passat ja van portar Con charcos en los ojos a la Casa de Cultura. De fet, aquesta obra es podrà veure cada dia, a la mateixa hora i lloc, des d'avui i fins dissabte. D'altra banda, Lloret de Mar serà avui (21.30h) la primera població que acollirà, aquest any, una sessió del Fitag als Municipis. El Casal de l'Obrera serà l'escenari on la companyia anglesa Central Youth Theatre representarà la peça Robin Hood - Men in tights. El grup local amfitrió és Quantus Teatre.