Societat
Quaranta anys en l'anonimat
El 7 de juliol del 1947 cinc joves van sostreure la talla per evitar un acte franquista
Els cinc joves d'un grup d'escoltisme catòlic que fa 40 anys van segrestar la talla romànica de la Mare de Déu de Núria per impedir que el règim franquista celebrés els actes de coronació de la verge encara segueixen en l'anonimat per "por de represàlies".
Un dels autors de la sostracció de la talla, que ara té 78 anys, ha explicat, en declaracions a TV3 però fora de càmera, que la seva iniciativa va ser "un motiu de satisfacció, perquè es va veure que el que se n'anava a fer a Núria era un acte polític" i ha afegit que "per la gent que estimava el país, Núria i tot allò que representava, van considerar que estava ben fet".
El segrest de la imatge de la verge va tenir lloc la nit del 7 de juliol de 1967 per cinc joves que pertanyien a diferents grups de l'escoltisme catòlic que s'autodenominaven "Almogàvers" i que ja havien realitzat algunes accions clandestines, sempre pacífiques.
Aquella nit, els joves es van desplaçar en cotxe fins la població de Queralbs (Ripollès), lloc on van deixar el vehicle i van pujar a peu fins al santuari de Núria, on van entrar a l'hotel i es van dirigir cap a la porta que connecta amb l'església.
"Procurant no fer soroll vam poder obrir la porta, vam embolicar la verge molt bé quedant ben subjecta i segura, i ens la vam emportar en una motxilla i sense posar-nos nerviosos vam fer la ruta de tornada cap a Queralbs on estava el cotxe que ens esperava", ha afegit un dels protagonistes de la sostracció de la verge.
La talla romànica va estar desapareguda entre els anys 1967 i 1972, després que els autors de la sostracció exigissin en un comunicat per la seva devolució el retorn de l'abat de Montserrat Aureli Maria Escarré de l'exili; el lliure nomenament per l'església de bisbes autòctons de Catalunya i la dimissió del Doctor González, bisbe que alguns dels fidels de Barcelona consideraven com impost per la intervenció del poder civil.
Durant aquests cinc anys, la imatge de la Mare de Deu de Núria va ser guardada, primer en una masia de Vallgorguina (Vallès Oriental) i posteriorment en un pis de Barcelona.
El 1972, quan Narcís Jubany, prelat de la diòcesi de Girona, va ser nomenat arquebisbe de Barcelona, la imatge de la verge va ser tornada a l'advocat i historiador Josep Benet.
Malgrat tot, la coronació de la verge es va dur a terme en el Santuari de Núria el 13 de juliol de 1967, amb una replica en guix de la Mare de Déu custodiada a punta de metralleta pels membres de la seguretat del règim franquista.
Un dels autors de la sostracció de la talla, que ara té 78 anys, ha explicat, en declaracions a TV3 però fora de càmera, que la seva iniciativa va ser "un motiu de satisfacció, perquè es va veure que el que se n'anava a fer a Núria era un acte polític" i ha afegit que "per la gent que estimava el país, Núria i tot allò que representava, van considerar que estava ben fet".
El segrest de la imatge de la verge va tenir lloc la nit del 7 de juliol de 1967 per cinc joves que pertanyien a diferents grups de l'escoltisme catòlic que s'autodenominaven "Almogàvers" i que ja havien realitzat algunes accions clandestines, sempre pacífiques.
Aquella nit, els joves es van desplaçar en cotxe fins la població de Queralbs (Ripollès), lloc on van deixar el vehicle i van pujar a peu fins al santuari de Núria, on van entrar a l'hotel i es van dirigir cap a la porta que connecta amb l'església.
"Procurant no fer soroll vam poder obrir la porta, vam embolicar la verge molt bé quedant ben subjecta i segura, i ens la vam emportar en una motxilla i sense posar-nos nerviosos vam fer la ruta de tornada cap a Queralbs on estava el cotxe que ens esperava", ha afegit un dels protagonistes de la sostracció de la verge.
La talla romànica va estar desapareguda entre els anys 1967 i 1972, després que els autors de la sostracció exigissin en un comunicat per la seva devolució el retorn de l'abat de Montserrat Aureli Maria Escarré de l'exili; el lliure nomenament per l'església de bisbes autòctons de Catalunya i la dimissió del Doctor González, bisbe que alguns dels fidels de Barcelona consideraven com impost per la intervenció del poder civil.
Durant aquests cinc anys, la imatge de la Mare de Deu de Núria va ser guardada, primer en una masia de Vallgorguina (Vallès Oriental) i posteriorment en un pis de Barcelona.
El 1972, quan Narcís Jubany, prelat de la diòcesi de Girona, va ser nomenat arquebisbe de Barcelona, la imatge de la verge va ser tornada a l'advocat i historiador Josep Benet.
Malgrat tot, la coronació de la verge es va dur a terme en el Santuari de Núria el 13 de juliol de 1967, amb una replica en guix de la Mare de Déu custodiada a punta de metralleta pels membres de la seguretat del règim franquista.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.