Senzillament, és la policia

Quan encara fan mal d'ulls les imatges de la policia estovant els estudiants contraris al pla de Bolonya, ens perdem en un debat hipòcrita sobre els Mossos. Però com que en aquest país tot està permanentment en qüestió, un ja no s'estranya de res.

Parlem clar. La brigada mòbil dels Mossos va carregar sense manies, n'hi va haver per tothom. Però van tenir la desgràcia d'estovar uns quants periodistes i no només a un grup de peluts independentistes i antisistema. Fins i tot els Mossos diuen que van tenir una pila de ferits. I no em sorprèn. Només cal que un policia faci un mal gest quan li ha clavat un cop de porra enmig de la cara a un manifestant per presentar tot seguit la baixa i que l'informe oficial el posi en el bàndol dels ferits, baixa per luxació. I admetem també que s'ha de tenir fusta per dedicar-se a fer d'antidisturbis, repartir hòsties a tort i a dret cada cop que algú esvalota el galliner.

Però siguem honestos alhora i reconeguem que no hi ha ni un sol país del món que no disposi de policia, ni cap procés revolucionari que no hagi creat un cos policial o militar. En aquesta societat necessitem policia, dissortadament. Com ens calen escombriaires, qui ens recollirà la merda que entre tots generem, si no? No comparteixo la visió beatífica que molts transmeten de la policia, tot i reconèixer que no conec cap solució alternativa seriosa. Bé, fora que un dia, posem per cas en un conflicte laboral, veiés la policia estovar el patró i no els treballadors. Però d'aquest supòsit no en tinc cap referent. Com també és cert que hi ha un independentisme molt impregnat d'un discurs antisistema, poc pràctic per cert. No ho tenim prou difícil ja amb l'aspiració de ser un estat de la Unió Europea que, a més, també hem de fer la revolució?! Agradarà, més o menys, però resulta que els Mossos són la policia catalana en oposició als altres cossos policials. I per mi, com més mossos hi hagi i menys policies nacionals i guàrdia civil, millor. El problema és si volem ser o no. I jo vull ser: l'estat català el vull estat, empassant-me totes les contradiccions. I també amb un cos de policia. I lamento vaticinar que aquest estat no podrà ser una reunió hippie on ens passarem el dia enmig de prats idíl·lics i en perfecta harmonia de tots els catalans. Hi haurà diferències de classes; empresaris, treballadors, estudiants i també escombriaires i policies. Policia que aspiro que sigui la més honrada d'Europa, la més eficaç i la més respectuosa amb els drets humans. Però serà policia i em temo que amb porra i amb pistola.