La sort de tenir un pare

No gaire gent sap què vol dir tenir un pare. Jo, per sort, sé el que és gràcies a tu. Agraïda és la paraula que descriu com em sento. Agraïda per tot el teu esforç que fas per mi i tot el temps que em dediques. Deixes de treballar per mi per portar-me a Fornells, m’arregles la bici, tens paciència amb mi i no tires la tovallola com fan tots, sempre estàs content i orgullós amb tot el que faig. Cada dia que passes et superes a tu mateix. Jo sé que en el fons del teu cor ets una bellíssima persona que no vol preocupar la gent del seu entorn i que no vols que la gent pateixi per tu. També sé que sense tu no soc ningú, tu i jo som tan iguals que per això sempre estem enfadats, tots dos volem tenir la raó. Sé que t’hauré d’escoltar més perquè persones com tu n’hi ha molt poques al món; poques... em refereixo al fet que ets únic.

Què faria jo sense tu? Ets el meu mecànic, el meu professor de qualsevol matèria, el meu fotògraf, el meu sponsor i, sobretot, el meu PARE.

Jo sabia que te’n sortiries perquè sempre trobes la solució a tots els problemes, i així és, ho has aconseguit, com sempre fas.

Ara sí, directa al gra. Papa, t’estimo infinit, t’he trobat molt a faltar cada dia que has estat fora. Bé, no només jo, la mama també. Ets una part necessària de la meva vida, papa. He d’aprendre molt de tu; jo, quan sigui gran, vull ser com tu. La mama i jo sense tu no ens orientem, et necessitem perquè portis tu el carro de la family Sánchez i Fosses. Estic molt orgullosa de tu, papa.

Cada moment que passo al teu costat és I N C R E Ï B L E, et mereixes un Oscar per sempre fer-me somriure quan no estic bé. El que t’hem fet no és res comparat amb tot el que et mereixes. Espero que t’agradi, ho hem fet amb tot l’amor del món.

T’ESTIMEM.