De l'avorriment també se n'aprèn

Que les vacances escolars són massa llargues és una opinió compartida no només per una pila de pares, sinó també per molts experts en educació. Tres mesos sense anar a classe serien insuportables per a pares i fills si durant la major part dels dies de vacances no s'imposés una certa rutina. “L'estiu és molt llarg per als nens i encara que predomini el temps d'oci, és important que mantinguin petites estones de feina”, afirma Magda Rivero, professora de psicologia evolutiva i de l'educació de la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona. De la mateixa manera, “durant el curs escolar, també s'hauria de reservar temps per a l'oci i la diversió”, afegeix Rivero.

L'equilibri entre oci i esforç, entre novetat i rutina, és clau per al bon desenvolupament dels infants. Per això, dividir el calendari en compartiments totalment estancs –vacances i períodes escolars– no sembla una bona opció. De la mateixa manera que l'excés de rutina pot generar monotonia, una sobredosi de novetats i emocions “tampoc és l'ideal, perquè els nens necessiten estructures i organització”, assegura Magda Rivero.

Tot i les connotacions negatives que sovint s'associen a la rutina, el cert és que “els nens s'han de moure en marcs estables i és bo que puguin preveure què passarà en cada moment”, afirma aquesta experta. No és estrany, doncs, que les rutines formin part essencial del desenvolupament humà des dels primers mesos i anys de vida. Rutines com l'hora del bany, del menjar o l'estona dedicada al joc “tenen un paper fonamental en el desenvolupament del llenguatge, de la comunicació i de la intel·ligència”.

Entre els experts hi ha consens sobre el fet que els nens necessiten créixer amb límits i amb unes regles del joc clares. Però això no vol dir que tot hagi d'anar a cop d'imposició. A mesura que l'infant creix, “ha de tenir un paper més actiu en les seves pròpies rutines i s'ha d'anar ampliant la seva capacitat d'elecció”, alerta Rivero. Això implica que la rutina diària no pot acabar sent una agenda sobrecarregada d'activitats dirigides. “Els nens també necessiten espais de temps per avorrir-se”, assegura Rivero. L'avorriment obliga a pensar i a buscar i triar maneres d'omplir el temps. “Si no, els nostres nens acabarien sent uns adults acostumats a deixar que els organitzin la vida des de fora”, afegeix Rivero.

Tot i que des del punt de vista dels pares, els fills sovint perden el temps durant les estones d'oci, en realitat “no s'haurien de preocupar tant”, matisa Rivero, ja que “l'avorriment i el fet d'haver de pensar en coses que podrien fer, a la llarga, afavoreix la creativitat i la capacitat d'organització”.

Si malgrat la teoria i els esforços, encara hi ha nens a qui tornar a l'escola els fa una mandra excessiva, Rivero recomana als pares que intentin destacar aspectes positius del retorn, com ara el retrobament amb els amics. “També és important que els pares donin exemple i que no associïn la tornada a la feina amb una desgràcia”, aconsella Rivero.