Els reclusos acusats del motí asseguren que els maltractaments eren "habituals" a Quatre Camins
Els dos primers acusats d'haver participat en el motí del centre penitenciari de Quatre Camins l'abril del 2004 han declarat que la revolta va començar com a resposta a les agressions que els funcionaris de la presó feien als interns. José Antúnez, amb antecedents per assassinat, ha estat el primer a parlar i ha explicat que els incidents van començar perquè van veure com uns funcionaris s'emportaven un pres "amb sang a la boca i al nas" i van anar a demanar explicacions al subdirector de règim interior, que era al pati. Aquest acusat i Bonifacio García han destacat que en els centres eren habituals les pallisses així com les agressions als interns.
Antúnez ha declarat que estava jugant una partida de dominó quan va veure que s'emportaven un intern ferit. Això, segons aquest relat, va generar "malestar" entre els presos, una vintena dels quals van anar a demanar explicacions al subdirector. Tot i assegurar que en el moment dels fets no coneixia gaire els altres reclusos perquè feia poc que era a Quatre Camins, ha identificat alguns dels altres acusats. En aquest sentit, ha explicat que l'acusat Francisco de Paula H. D. va ser qui va preguntar al subdirector per què havien agredit l'altre intern, i el subdicrector li va negar els maltractaments.
Llavors, el pres va preguntar al subdirector que si li agradaria que l'agredissin a ell, i aleshores els funcionaris se li van tirar "al damunt". José Antúnez ha dit que ell es va limitar a impedir que un funcionari agredís un company i que després de rodar tots dos per terra va agafar un funcionari per evitar que el colpegessin. També ha admès que el va portar a la bugaderia, on el va retenir, però que en cap moment el va agredir ni el va amenaçar. A més, aquest acusat també destaca que l'han agafat com a "cap de turc" pels seus antecedents, perquè pertany a una entitat de defensa de presos i perquè havia participat en motins anteriors. El processat ha reconegut haver participat en la negociació, però ha negat que es volgués matar ningú, ja que hi havia "voluntat de diàleg" durant el motí.
Tortures "habituals"
Antúnez també ha explicat que les tortures "eren habituals" a Quatre Camins i que arrel d'un motí anterior s'utilitzava l'excusa que les visites els duien drogues per escorcollar els interns i les seves famílies i també s'agredia els presos.
En el mateix sentit, Bonifacio García ha explicat que els reclusos "tenien mania" al subdirector per aquests maltractaments habituals, tot i que aquell dia el motí va esclatar per "un cúmul de situacions". Aquest processat, que té antecedents per dos homicidis, ha dit que no va participar en el motí fins al final, quan va intentar fer de mitjancer i negociar amb la direcció del centre per impedir que hi hagués més agressions, ja que eren habituals "les pallisses". El processat ha negat haver liderat el motí. "Ni que fos Obama", ha ironitzat. També ha negat la seva participació en el segrest d'un funcionari.
La fiscalia acusa nou interns dels delictes d'intent d'assassinat, tretze de segrest de funcionari públic i diversos de lesions i atemptat a l'autoritat.
La Generalitat, que actua com acusació particular, imputa 4 acusats més. Per això, al banc dels acusats hi ha 17 processats. La Generalitat acusa tres persones d'un delicte de danys per les destrosses que es van fer en el motí. En concret, s'han quantificat en 16.666 euros el valor dels danys. A banda de l'administració, els mateixos funcionaris afectats exerceixen l'acusació particular, i els sindicats UGT i CCOO són acusació popular.
La fiscalia també considera que la Generalitat ha de garantir els corresponents escorcolls als presos per evitar incidents i per això demana que indemnitzi, com a responsable civil subsidiària, les cinc víctimes amb 56.360 euros per les ferides sofertes en el motí i les seqüeles.
Entre les penes més altes demanades pel fiscal, hi ha els 52 anys que reclama per a José Antúnez i Jorge I.A. També demana 49 anys per a Antonio P.S., i 44 per a Francisco P.H. i per a Bonifacio García, ja que tots van ser condemnats anteriorment per delictes d'assassinat o homicidi i per tant se'ls aplica agreujants de reincidència, a més de l'abús de superioritat.
La resta de peticions oscil·len entre els 44 i els 9 anys, segons els actes atribuïts a cada acusat.
Els nou acusats que s'enfronten a penes més altes van abordar el subdirector, que segons la fiscalia havia anat a a la zona a posar pau en una baralla. Armats amb objectes contundents, van apallissar el funcionari. A més, Francisco P.H., va treure un punxó de fabricació casolana, de 20 centímetres de llarg, i li va clavar al cap i al coll a la víctima, sense que cap dels altres interns ho aturés.
L'agressió al subdirector no va acabar ni quan va perdre el coneixement i va quedar estès al terra en una bassa de sang. No va ser fins que el van donar per mort que el van deixar estar, segons el fiscal. L'acusació també manté que els interns no van deixar que cap altre funcionari auxiliés el subdirector, que va estar 48 dies a l'hospital i 180 dies més per recuperar-se de diversos traumatismes.
Grans mesures de seguretat
El judici ha començat aquest dilluns a l'Audiència de Barcelona enmig de fortes mesures de seguretat, ja que un centenar d'agents vetllen perquè no hi hagin aldarulls perquè els processats estan considerats perillosos. Per això hi ha mossos d'esquadra controlant l'exterior del Palau de Justícia i d'altres, d'uniforme i de paisà, són a dins per custodiar la sala i els processats. També s'ha reforçat la seguretat amb membres de la Guàrdia Civil. Els Mossos han tallat el carrer de darrere del Palau de Justícia per a l'arribada dels acusats.
El motí va originar un altre procediment judicial. El jutjat d'instrucció número 3 de Granollers té oberta una causa contra tretze funcionaris de Quatre Camins per lesions i tortures, ja que se'ls acusa d'apallissar i torturar presos després del motí. Entre els funcionaris imputats hi ha l'exdirector de la presó i el subdirector mèdic. Aquestes agressions als interns haurien tingut lloc la matinada de l'1 de maig del 2004, hores després del motí, especialment durant el trasllat a altres presons. Encara no hi ha data per aquest judici.
