De la variscita al Facebook
Una exposició al Museu de Gavà analitza els primers intercanvis humans al neolític i els compara amb les grans xarxes socials, econòmiques i de comunicació del segle XXI
Al subsòl de l'actual Gavà, molt a prop de la desembocadura del riu Llobregat, fa 6.000 anys els habitants de la zona van generar l'única explotació europea de variscita, un element de color verd utilitzat per elaborar collarets i braçalets. Les mines de Gavà són el primer centre de producció conegut en què s'obtenien béns (en aquest cas ornamentals) destinats exclusivament a l'intercanvi. Al neolític mitjà, l'home domestica animals i crea conreus, apareixen els primers pagesos i ramaders, i sorgeix la pràctica del troc. Nous contactes, noves idees, nous estris, nous materials. Sis mil anys després, les idees viatgen veloçment mitjançant internet, es continuen teixint noves xarxes socials (com el mateix Facebook), les mercaderies –l'aliment bàsic o la roba, com en la prehistòria– es traslladen de punta a punta del planeta, etc.
L'exposició que s'ha inaugurat fa uns dies al Museu de Gavà, Xarxes, els primers intercanvis fa 6.000 anys, reflexiona sobre com l'home, com a animal social, ha anat teixint relacions des dels seus orígens, i com els primers intercanvis del neolític poden ser un mirall en ple segle XXI.
La mostra ha reunit més d'un centenar d'objectes d'una vintena de museus catalans. La primera part situa el visitant en l'actualitat, en els diferents tipus de xarxes existents al planeta, des de les més globals a les més locals. Un exemple pràctic de la interconnexió econòmica és un simple pantaló texà: el componen diferents materials i en la seva elaboració hi han intervingut fins a set països diferents. La globalització ha fet el món molt petit. I hom pot constatar les diferents maneres que tenen de funcionar aquestes xarxes de relacions: mitjançant l'intercanvi (mercat), la redistribució (la declaració de la renda com a exemple) o la reciprocitat.
Una cortina amb un rellotge reflectit que gira enrere constantment separa l'actualitat de la prehistòria; en travessar-la, el visitant retrocedeix en el temps per entendre com es van teixir les primeres xarxes.
I la investigació arqueològica als jaciments catalans ha aportat diverses conclusions. A diferents punts del territori que avui és Catalunya s'hi han trobat peces de sílex melat procedent de l'Alta Provença, destrals de pedra polida amb material original dels Alps i també obsidiana (un element poc freqüent a la Mediterrània occidental) de l'illa de Sardenya. Igualment, des de les mines de Gavà, la variscita es va distribuir de manera generalitzada en una àrea de 100 quilòmetres al seu voltant, però se sap que va arribar també al Roina i al sud de l'Ebre.
A banda dels materials, circulen les idees. Ho il·lustra la forma similar de diferents recipients de ceràmica, els vasos de boca quadrangular, elaborats per diferents grups culturals que es troben allunyats geogràficament. Els estudis dels primers poblats evidencien també les primeres desigualtats socials, que queden ben paleses en les restes funeràries. És precisament en algunes ofrenes funeràries on es poden trobar diferents elements de procedència diversa (com ho il·lustren els sepulcres de Can Gambús de Sabadell). La mostra acaba amb la Venus de Gavà, la deïtat trobada als anys 90, símbol per excel·lència de les mines neolítiques. I un audiovisual per situar de nou l'espectador en el caòtic, frenètic i desigual món globalitzat contemporani.
L'exposició ha estat impulsada pel Museu de Gavà i el Museu d'Història de Sabadell, amb l'ajut de la Diputació i la Generalitat. A Gavà hi serà fins al 14 de juny; després anirà a Sabadell i farà itinerància per la xarxa de museus locals fins a finals del 2010.