C'S i PP defugen el front contra la llei local estatal

Ningú de Ciutadans i ningú del PP. De la resta de partits, tothom. Les dues entitats municipalistes catalanes, l'ACM i la FMC, els havien convocat ahir a Barcelona per a la signatura d'un manifest en què es comprometen a derogar la llei estatal del món local que va aprovar el PP a Madrid i que més de 2.300 consistoris de tot l'Estat –i diversos governs autonòmics, entre ells el català– han portat al Tribunal Constitucional perquè la consideren lesiva. Que el PP no hi seria era previsible, però pel candidat de Democràcia i Llibertat (DL), Ferran Bel, tampoc ha de sorprendre que la seva “marca blanca” se'n desentengui.

Els representants de DIL, el PSC, ERC, En Comú Podem i UDC van coincidir a qualificar la llei com una invasió de competències que l'Estatut atorga a la Generalitat, com un intent de laminar l'actuació dels consistoris i a dir que la llei és inconstitucional. Per tant, per part seva, la derogació està feta si algun d'ells aconsegueix governar. Més lacònic es va mostrar el president de l'ACM, Miquel Buch, que va mostrar la seva indignació perquè el recurs d'inconstitucionalitat està presentat des de fa un any i mig i no se'n sap res, mentre que el TC en poques hores actua quan un parlament autonòmic aprova una declaració que no agrada al govern central. “No pot ser que s'utilitzin dues velocitats”, va declarar Buch.

Per la seva banda, el màxim responsable de la FMC, Xavier Amor, va afirmar que el manifest suposa un triple compromís: amb el món local, amb els serveis públics i amb la ciutadania. També va reclamar un nou sistema de finançament per a les administracions locals i va lamentar que l'Estat hagi comunicat amb una simple carta enviada als secretaris i interventors que una part de la llei no s'aplica a partir de l'1 de gener, cosa que genera inseguretat jurídica en la seva opinió perquè els criteris poden variar. La part que havia d'entrar en vigor a principis de l'any vinent és la que fa referència a serveis vinculats a educació, salut i serveis socials. “Com que no han garantit el finançament a les administracions que ara havien de prestar els serveis, bàsicament diu que seguim igual”, va concloure.