Tots som NIMBYs

El sistema ferroviari britànic es un dels pitjors d’Europa. Als anys 80, coincidint amb els primers governs de Margaret Thatcher, s’hi va voler posar remei amb un ambiciós pla d’infraestructures que removia el país de dalt a baix. Els efectes sobre el territori eren brutals, i l’oposició ciutadana, radical. D’aquell període es l’acrònim NIMBY, not in my back yard (no al meu pati), atribuït al secretari de Medi Ambient de la Dama de Ferro, Nicholas Ridley. Mr. Ridley es va fer famós per les batusses que mantenia amb grups socials, polítics i ecologistes que s’oposaven als projectes governamentals però s’ha guanyat un racó en la historia per haver definit un moviment que té franquícies arreu.

Catalunya no és una excepció, com ho demostra la tirallonga de propostes que o bé han tornat al calaix o bé s’han hagut de modificar substancialment arran de la pressió popular. Començant pel pla de residus que va posar en peu de guerra la Conca de Barberà, passant pel transvasament de l’Ebre, el Quart Cinturó, el túnel de Bracons o la línia d’alta tensió de Girona, la relació d’exemples és abundant.

Ara la bronca està centrada en la possible candidatura d’Ascó per acollir el futur magatzem nuclear espanyol. Mentre amb la boca petita els partits deixen fer a l’ajuntament, en públic amenacen d’enviar els seus regidors a les calderes d’en Pere Botero si contradiuen les ordres que arriben des de Barcelona. La proximitat de les eleccions catalanes juga un paper determinant en aquesta tàctica ambivalent, perquè ningú excepte el PP vol assumir el desgast d’abanderar el front nuclear però tampoc estan disposats a fer el joc a Esquerra i especialment a Iniciativa, clarament oposats al cementiri atòmic des del primer moment.

En aquest context el debat sobre la necessitat i les condicions de seguretat d’ una instal·lació d’aquest tipus ha quedat desdibuixat, malgrat que, mes enllà dels beneficis o dels inconvenients que pugui generar, hauria de ser el nucli inicial de la discussió. Un cop més la qüestió és salvar el meu pati del darrere.