Els confins de la llengua (3) Illa de Tabarca

L’illa de Tabarca, també anomenada Plana o Nova Tabarca, està situada davant la localitat de Santa Pola, a la comarca del Baix Vinalopó, tot i que forma part del terme municipal d’Alacant. Aquesta petita illa s’ha convertit, de fet, en l’únic lloc d’aquesta ciutat en què el català es manté com a llengua d’ús quotidià entre els seus veïns.
L’arribada de la llengua catalana a l’illa –que aquí és anomenada valencià de forma genèrica– és paral·lela a l’arribada dels seus habitants, descendents de genovesos alliberats de Tunísia pel rei Carles III a la segona meitat del segle XVIII.

Traslladats a la ciutat d’Alacant sota jurisdicció militar, aquelles famílies van abandonar en un període de dos anys la seva llengua, el lígur, per adoptar-ne una de nova, el català, que seria la que s’endurien a l’illa dos anys més tard, un cop es van acabar les obres per adequar-la i fortificar-la, ja que fins aleshores havia estat deshabitada. Com a record d’aquella època encara són usuals els cognoms d’ascendència italiana, com Parodi i Ruso. En canvi, les restes lingüístiques de la seva antiga llengua, de procedència italiana, es poden considerar avui en dia totalment desaparegudes.

Antoni Mas, doctor en filologia catalana i docent a la Universitat d’Alacant, confirma que “els trets dialectals” de la llengua dels veïns de Tabarca n’asseguren la seva procedència alacantina i remarca que el procés d’adopció del català per aquells parlants continua sent una enigma lingüístic: “Encara avui costa d’explicar com en només dos anys van oblidar la seva llengua i en van aprendre una de nova, el català, que és la que han mantingut fins avui”.

A causa de les seves petites dimensions, tot just 1.800 metres de llarg per 400 d’amplada màxima, la vida pràcticament es congela a l’hivern, quan tot just hi viuen “una vintena de persones”, segons afirma José Ruso, que, com molts dels veïns de Tabarca, es dedica al sector turístic. El turisme és el veritable motor de l’illa, que a l’estiu multiplica per vint el nombre d’habitants, a banda dels milers de turistes que la visiten cada dia gràcies al servei marítim que enllaça l’illa amb els port de Santa Pola, situat a tres milles.

Sense escola i amb una població formada per gent gran, la majoria de tabarquins viuen en poblacions com Santa Pola, Alacant i Guardamar, i això fa que el català de Tabarca no tingui el futur assegurat. Segons Antoni Mas, la disseminació de la població autòctona fa que tingui un futur idèntic “al del valencià en general”.