El calendari escolar fuig de la tradició mediterrània

La principal novetat del curs és la modificació del calendari escolar que introdueix un nou període de vacances no associat a cap festivitat institucionalitzada (estiu) o religiosa (Nadal, Setmana Santa).

La nova setmana de vacances allunyarà el calendari escolar català de la tradició mediterrània que encara segueixen països com Grècia, en què els estudiants tenen únicament tres períodes de descans (el més llarg, el d'estiu).

Tot i així, a Catalunya es manté el pes dels dies festius per vacances públiques o religioses que es reparteixen al llarg del curs. Enguany hi haurà 11 dies, als quals s'hauran de sumar dues festes locals i dos dies de lliure disposició.

Altres sistemes educatius, com l'alemany o l'anglès, estableixen sis períodes de descans, redueixen les vacances d'estiu a sis setmanes i no tenen més de tres dies festius despenjats. El tan lloat model finlandès té cinc períodes de descans, amb unes 10 setmanes de vacances a l'estiu i un dia extra de festa.

Fins ara, el nostre calendari basat en la cultura mediterrània –estiu llarg de vacances per la calor– i les festes religioses –pendents de la Setmana Santa–, feia que el segon trimestre escolar “fos més llarg o més curt segons l'any i sense cap sentit des del punt de vista pedagògic”, assenyala Marina Tomàs, professora de pedagogia aplicada de la UAB.

Aquesta ja és una raó, segons Tomàs, per modificar el calendari, encara que entén que el canvi “desperti incomoditats i certes resistències”. Eva Liesa, professora de la Facultat de Ciències de l'Educació de Blanquerna -URL, també explica que, des del punt de vista de l'alumne, el nou calendari “és positiu perquè està bé tenir més espais de descans”. Tomàs insisteix que la modificació “s'ha d'entendre com una eina al servei de l'educació”, encara que adverteix que “no és la solució a tots els problemes”.

La FAPAC, que representa les associacions de pares i mares, dóna suport al canvi de calendari. No obstant, el seu vicepresident, Àlex Castillo, critica que aquesta mesura no hagi estat acompanyada d'una suficient dotació econòmica per a activitats extraescolars o d'una conciliació dels horaris escolars i laborals.

Liesa reconeix que darrere de la resistència al nou calendari hi ha “un problema de conciliació”.

Per la seva part, Tomàs defensa que igual que per als alumnes és bo tenir períodes de treball semblants amb descansos regulars, això és també aplicable als adults. Així, a Catalunya, com en altres països, hauria de ser una pràctica comú que la nova setmana de vacances fos “per a pares i fills”.