Sense - Econòmic

El geni de la deixalla

visitants són els que ha tingut Drap-Art 2012, en què hi ha hagut 34 obres d'artistes d'arreu a l'exposició col·lectiva

Bons temps per reflexionar sobre el sentit d'un sistema econòmic que malbarata més i més recursos, aquests anys de crisi que hem de patir, i potser és la creació artística la millor via per assolir les millors revelacions.

La Fira Drap-Art, en què el residu, la deixalla, passa pel sedàs de l'artista, i on l'artesà recicla aquell objet trouvé insignificant per transformar-lo en un altre bé, ens ajuda a entendre millor les impostures del nostre sistema econòmic. No debades, en el seu manifest de presentació, els rectors de Drap-Art es declaren artistes que “creem cada dia, malgrat l'oposició dels mercats, malgrat l'estafa anomenada crisi, malgrat les amputacions -(mal)dites retallades-, que en el nostre cas, ha estat el 80% dels suports”.

L'artista del reciclatge “és algú que reacciona al seu entorn, que treu totes les connotacions, socials, ambientals, de l'envàs, una icona del segle XX, però sense oblidar la poesia”, segon ens explica Tanja Grass, directora d'un festival que enfonsa les seves arrels en el 1996, però que es manifesta tal com el coneixem del 2004 ençà. L'edició d'enguany culmina la vocació internacional del col·lectiu Drap-Art, que amb l'Institut Cervantes ha viatjat a Beijing, Tòquio i Xangai.

L'art de reciclatge com a gènere incorpora una primera lectura, “missatge polític, crític amb un sistema que ens aboca a un consumisme insostenible, que els materials residuals ajuden a realçar”, com diu Tanja Grass, però a banda del compromís ètic hi ha el joc estètic: “El material que t'has trobat, amb les seves textures particulars, et diu el significat que vol que li donis.” Molt sovint, “l'artista del reciclatge s'ha dedicat a col·leccionar materials per, després, interrogar-se què fer-ne.” És anar més enllà del propòsit provocador que va inspirar patums de l'art contemporani com Marcel Duchamp o Robert Rauschenberg.

Karol Bergeret construeix escultures il·luminades sobre posts de planxar per homenatjar dones que es van sacrificar per la llar. L'italià resident a Barcelona Armando Gaviglia, a la sèrie Cepillos de dientes eleva aquests petits objectes a la condició d'escultures. El barceloní Quim Rifà, que és a Berlín, pot conjuminar un assecador de cabells, una màquina d'escriure i uns peus de nina per obtenir una forma nova que, com diu, “pugui ser reinterpretada lliurement per l'observador.”

A banda de tallers, performances i cinema, Drap Art té un altre vessant, la construcció d'un mercat en què el reciclatge envaeix els territoris de la joieria, l'interiorisme, la marroquineria i la joguina amb resultats prou reeixits, en què la traça artesana més exigent s'eleva tan amunt com la proposta irònica que pot tenir un moneder de cassets, d'Illaryart; els pitets de retalls de roba de Wild and Beautiful o la bijuteria feta amb xapes de rodets de foto que presenta Periferia 381. La fira ja ha aconseguit un públic fidel, que a cada cita hi acudeix a fer troballes noves.

A Barcelona trobaríem algunes botigues que ofereixen aquesta mena de producte, com Olokuti o Parafina, però potser per donar més visibilitat a tot aquest col·lectiu, la directora de Drap Art creu que fóra interessant fer un catàleg amb el ja ric ventall de productes que hi ha i aplegar-los en una botiga web. Drap-Art ha aplegat aquests dies 46 artesans al hall del CCCB. Ara per ara, com informa Tanja Grass, “aquests artesans van de fira en fira, ja sia la que té lloc a la plaça Reial, cada primavera, o a esdeveniments com ara la fira de disseny emergent de Colònia.” Tot i les retallades i que, com es plany Tanja Grass, molts artistes joves del reciclatge han de fugir cap a Berlín i a l'Estat francès a causa de la manca d'oportunitats d'aquí, el cert és que el reciclatge creatiu creix com a xarxa, i Drap Art, amb associacions de Berlín (Alemanya), Pécs (Hongria), Carloforte (Itàlia) i Calvi (Estat francès) en aquests moments està fent viatjar arreu l'exposició itinerant From Waste to Resource.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a