Senyora Paquita, a reveure

Després d’haver estat quaranta dies sense contacte amb el dia a dia per motius de salut, em trobo amb la notícia al diari del traspàs de la senyora Paquita Pairó per un entranyable escrit fet pel seu fill Eduard.

No puc negar que la notícia m’ha sacsejat els sentiments i he plorat amb ganes. Estimava la senyora Paquita, família inclosa, per tants anys d’amistat. Disculpeu que l’anomeni senyora; soc filla de botiguers i de l’època de la postguerra i la mare des de ben petita em va inculcar que havia de tractar la gent de vostè, però és que la senyora Paquita també ho era de fets per la seva elegància, la seva amabilitat i el seu tracte tan educat envers les persones.

Sols repetiré que havia nascut a la pujada de Sant Feliu, fet pel qual se sentia tan gironina. La vaig conèixer quan la botiga la tenia al carrer Ballesteries abans d’arribar a la barberia Hospital. Amb el nom de Novedades Paquita venia roba de mainada, roba interior, una mica de tot, tenia una dependenta que feia honor a ella per la seva amabilitat envers la clientela, la Consol. Gairebé al davant, el seu marit, el senyor Pere, hi tenia una botiga de roba d’home de segona mà.

Van tenir dos fills, l’Eduard i en Jordi, que de petits, i si no recordo malament, anaven als Maristes, però ja els portaven a casa a menjar suïssos, dels quals la seva mare era una fan.

Però la vida va sacsejar la vida d’aquests pares i germà amb la mort en la flor de la joventut del seu fill Jordi, que precisament havia obert un bar a l’Argenteria, El Rovell de l’Ou. Tots sabem que la mort d’un fill canvia la vida d’uns pares i per sempre.

Va arribar l’època del turisme i, com ja ha explicat l’Eduard, es va establir a Lloret. Després de molts anys, ja en fa més de cinc, ens vàrem retrobar amb molta alegria a la Clínica del Peu, on deixava escrits meus a la Maria Dolors, la secretària, amb qui havíem anat a col·legi juntes i era el nostre enllaç. Em deia “la senyora Paquita m’ha deixat això per a tu”, i jo li deixava algun escrit, ja que era fan meva. Quan venia a Girona, com que tenia la salut una mica delicada, l’acompanyava la Ramona del Doble Set.

Una de les coses que em va regalar i que avui tinc a les mans va ser una polsera de la verge de Guadalupe i una capsa blanca amb una medalleta petita on hi ha la Mare de Déu de Montserrat i el Sagrat Cor de Jesús. En la capsa hi va escriure: “M. Carme Ribas i Mora, gràcies per tot. Paquita, des de Lloret.”

I jo li dic gràcies a vostè per la seva amistat i la seva estima envers nosaltres i pel fill que ens ha deixat, l’Eduard, que és una gran persona.

Senyora Paquita, sé que ja es deu haver retrobat amb el seu fill estimat en Jordi i el seu marit; sols li dic que, si veu els nostres pares, els digui que tenim ganes d’abraçar-los.

A reveure i descansa en pau.

*Filla dels fundadors de la desapareguda Granja Mora.