A reveure, Manel Vidal i Vinyoles

Són les sis de la tarda de divendres. M’acaba d’arribar la notícia del traspàs d’en Manel, el tapisser, així li dèiem a casa i el coneixíem els botiguers i veïns del Barri Vell. La notícia m’ha agafat desprevinguda. No fa gaire vaig preguntar per ell, i varen dir-me que estava bé. És un costum que tinc, en estar desconnectada del lloc que forma part de la meva vida, interessar-me pels amics.

En Manel era un sac de nervis. Sempre anava amunt i avall atabalat, amb la mà a la butxaca, a vegades discutia amb algun botiguer parlant de política, esports, etc. Era una bellíssima persona i això no m’agrada dir-ho quan la gent ens deixa, perquè fa la impressió que els volem alabar i les persones que ens precedeixen tots les tenim valorades amb els nostres sentiments. M’he interessat i no estava malalt, sembla que aquesta setmana va tenir un ictus i no l’ha superat.

En Manel va ser qui va entapissar les cadires dels nostres salons dissenyades pel gran arquitecte Jordi Masgrau (al cel sia), fetes de ferro per en Crous i entapissades dues vegades per en Manel, i també els tamborets de la barra al cap d’uns anys de ser comprats. Li encantaven els suïssos, era molt llaminer, i una de les últimes vegades que vaig parlar amb ell encara ho recordava. Tenia els tractes amb la mare i en el que no lligaven gaire era a complir amb les dates, però a en Manel al final no li podies tenir en compte.

Si no té ningú de la família que segueixi el negoci, amb tristesa haurem de dir que perdem un altre establiment familiar del nostre estimat Barri Vell gironí de més de 50 anys.

Avui dissabte li diran adeu a les 4 de la tarda a la parròquia de Sant Cugat de Salt, on de ben segur amics botiguers del Barri Vell, tapissers i veïns es trobaran per estar al costat d’aquesta família en aquests moments tan especials de dir adeu a una persona estimada.

Manel, quan arribi a aquest lloc tan privilegiat veurà gent coneguda. La mare ja no li farà entapissar res, però a en Raimon, que fa poc l’ha precedit, li digui que el trobo a faltar cada dia més i no sé com ho puc fer per sortir d’aquesta foscor que m’ha deixat.

Descansi en pau.