Apunts

Mercè Carbó Bosch

Periodista llagosterenca establerta a Suïssa

La periodista llagosterenca Mercè Carbó Bosch va morir a l’hospital de Bellevue de Ginebra (Suïssa) el 2 d’agost passat, l’endemà d’haver complert 63 anys, víctima d’un càncer. El 19 de juliol encara va publicar en el Butlletí de Llagostera l’article “Del dret i del revés | Els arbres de Llagostera són els nostres amics o ens fan nosa?” De fet, la Mercè ja havia format part del primer col·lectiu del Butlletí l’any 1980. Activista i lluitadora fins al moll de l’os, feia anys que es barallava amb la malaltia, però no va deixar mai de tenir i realitzar projectes, com el llibre La veu silenciada (2016), sobre el sumari i l’execució d’Eugeni Gurnés Bou, alcalde durant la República, i uns anys abans el documental El meu pare, la nostra història (2008), un retrat dur i extraordinari sobre la seva pròpia família, seleccionada pel festival Visions du Réel de Nyon (Suïssa), projectat a TV3 diverses vegades. Va estudiar periodisme a Pamplona i Madrid, i en els seus inicis professionals va ser corresponsal dels diaris Avui i Diari de Barcelona, i també va col·laborar amb El Punt i Presència. L’any 1982, juntament amb dos altres companys periodistes, els dissabtes a la tarda va ser responsable del programa de la Ser Ràdio Girona Les set passades, un magazín que anava de la cultura a la contracultura i intentava copsar el pols del carrer que es movia lluny del poder des dels cantors de tangos improvisats que es podien trobar a la Rambla fins a figures consagrades com Feliu Formosa o Lluís Pasqual. Es guanyava la vida fent de professora de català a barris de Girona, fins que el 1985 es va establir a Ginebra amb la seva parella d’aleshores, amb qui van tenir dos fills, Adrià i Mylena. Des d’allà continuava col·laborant amb la premsa catalana i al Diario 16, i va fer la seva primera pel·lícula documental, Les larmes du silence, difosa per la televisió suïssa. A Ginebra va treballar molts anys pel govern de la ciutat en diferents institucions socials. Va ser supervisora pedagògica pels estudiants de l’Escola Social de Ginebra, i també formava part del consell Prud’Hommes, i fins al darrer moment ha estat una activista entusiasta de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) a Ginebra. El seu projecte de vida passava per instal·lar-se a Sant Feliu de Guíxols, on s’havia arreglat una casa davant de la Porta Ferrada. Aquest dijous, dia 9, es fa al centre funerari de Saint-Georges de Ginebra la cerimònia de comiat per als amics i la família, i més endavant es farà un acte al tanatori de Llagostera. El seu cos ha estat incinerat i les cendres es dipositaran en un nínxol al cementiri de Llagostera.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.