Un home bo

El dia 22 d’octubre, a les 12 del migdia, vam acomiadar el Dr. Emili Muñoz-Ramos Torà, persona entranyable morta el 19 d’octubre de manera imprevista i abrupta.

Va néixer el 13 de març de 1957 i va dedicar gairebé tota la seva vida a la medicina, en l’especialitat de ginecologia, professió que va exercir amb entrega i passió fins a l’últim dia. La passió és, sens dubte, el sentiment més definitori de la seva tasca professional i identitari de la seva personalitat, i com la passió porta amb si entusiasme i aquest lliurament i disponibilitat, el Dr. Muñoz-Ramos, a més de ser un brillant professional tenia encarnats els valors de la sensibilitat, la delicadesa en el tracte, l’optimisme davant el futur, la fortalesa davant l’adversitat i l’alegria de viure amb les quals impregnava les seves paraules i accions i que inevitablement contagiava tots els que el vam tractar. Ho feia amb un tarannà d’alegria intel·ligent, no exempta, per tant, de sana ironia que sense ser feridor aconseguia la pretensió de relativitzar les dificultats i facilitar una vida agradable amb els que tenia relació familiar, d’amistat o professional.

L’església de Santa Maria, església mare de les comunitats cristianes de Badalona, estava plena, a vessar de gent, certament, però sobretot de sentiments i d’emocions de gratitud. Cada un de nosaltres tenia en el seu record, pròxim o remot, haver estat beneficiat d’actuacions del finat.

En la majoria de funerals és corrent veure els familiars més pròxims sortir de la cerimònia exequial amb tristesa i fins i tot amb llàgrimes als ulls. És natural, la pèrdua d’un ésser estimat porta amb si tristesa. En pocs funerals, però, es veu tanta i tanta gent que, plena d’amor, no pot reprimir un sentiment de tristesa que aflora en llàgrimes en molts i ulls plorosos en tots.

Quin és el motiu i la raó d’això? El motiu és evident: la mort d’algú a qui es vol; la raó cal buscar-la en la bondat, l’excepcional bondat de la persona que ens deixa a la recerca de nous mars. Emili va ser un home bo i bondadós. Sembla que es tracta del mateix atribut o qualitat, però al meu parer, mentre que l’home / dona bo és aquell que té bondat des de la perspectiva moral: no perjudica els altres, no comet actes immorals, la persona bondadosa fa un salt qualitatiu i quantitatiu i assumeix en la seva vida una manera de viure de caràcter virtuós i amable. No només no perjudica els altres sinó que els ajuda, no es limita a no enterbolir sinó que actua per millorar la societat, lliurant-se amb amor a les persones que la integren. Prova d’això és la seva decisió de donar els seus òrgans. Tota la seva vida la va dedicar a col·laborar donant vida, i no ha volgut morir sense que els seus òrgans vitals donin la vida i l’esperança a gent que desconeixia però que intrínsecament estimava.

Sense proclamar-ho, de manera indirecta, gairebé dissimulada, Emili ha generat el bé durant la seva vida.

Emili: m’ha commocionat l’enteresa de les teves filles i companya, senyal inequívoc que has sabut educar, impregnant-les de les teves virtuts.

Per als cristians la mort és un pas a la vida, pel que jo tinc l’esperança certa que ens retrobarem.

Emili, el teu missatge de vida, el fruit del teu treball, el segell amb què has marcat el nostre cor romandrà viu aquí mentre Déu ens mantingui en aquesta terra i ho estarà sempre allà on regna la pau i la felicitat.

Fins aviat, amic.