Recordant Antonio de Inés Pujol
Amic i col·laborador de l’Exposició de Flors
Ahir al migdia em van dir que l’Antonio ens havia deixat. Estic commocionada, ni més ni menys que amb altres persones; us he de confessar que el meu estat personal m’afecta de ple amb persones que ens deixen.
L’Antonio era més gran. La meva coneixença es remunta quan ell era repartidor de la casa Coca-Cola, juntament amb en Garriga, l’Esteve, el Cayo, l’Emili Gironès i d’altres. Uniformats de color verd amb uns reforços de Skai als pantalons per poder-hi recolzar les caixes de fusta groga on venien les ampolles. I no penseu que entraven poques caixes i sense carretons ni res; era una feina feixuga.
L’Antonio va començar a tenir relacions amb la Marina, clienta de casa de l’època de quan les perruqueres es trobaven els dilluns i quan feien els festivals per fires. I es van casar.
El senyor David Marca, cap de Coca-Cola i amant de les flors i la Girona antiga, va començar a ajudar des de la seva empresa la recordada Maria Cobarsi, ànima de l’Exposició de Flors de Girona junt a altres persones, entre ells l’Antonio. Ha estat una de les persones que sempre hi ha tingut a veure, tant en el muntatge com en la festa de cloenda.
No cal que digui que els repartidors de Coca-Cola semblava que portaven un segell de qualitat, de bona presència i educats. I el fet de veure’ls cada setmana i que entressin fins a les entranyes dels bars feia que els tinguessis una estima especial.
Fa un temps que l’Antonio va perdre la seva estimada Marina. Tenien una filla. No fa gaire algú em va dir que estava al Puig d’en Roca. Em van faltar cames, no per anar-lo a veure, però sí que li vaig fer arribar uns records de la Granja Mora, i hi he arribat a parlar per telèfon, malgrat l’emoció de tots dos.
Recordant l’Antonio he volgut recordar aquells nois joves i amb ganes de treballar que van apostar per aquesta empresa fins a la jubilació i que l’amistat que allà van fer ha fet que anessin fent trobades per recordar moments inesborrables de la seva vida. Feia goig deixar-los passar; han passat molts anys i no els he oblidat, però no els puc esmentar tots.
Antonio, quan arribi a aquest lloc, on tinc la seguretat que té plaça reservada, es retrobarà amb l’estimada Marina, i si veu els de casa, doni’ls records.
Descansi en pau.
Avui, a les dotze del migdia, li diran adeu al Tanatori de Girona, on segur que l’acompanyaran molts amics i companys.
(*) Filla dels fundadors de la desapareguda Granja Mora