Apunts

Fernando Muñoz Bonet, ‘Nandu’, l’amic

Comodor del Club Nàutic l’Escala, metge i navegant oceànic pioner

Hi ha persones que tenen un do, una manera de ser única que les fa especials. No saps per què però al seu costat tot flueix, t’ho passes bé sense adonar-te’n. Plenes de vitalitat i optimisme, saben gaudir de la vida amb una naturalitat envejable. Sempre positives. No s’enfaden mai. Davant l’adversitat treuen la cara més amable. Saben calmar els ànims i trampejar la situació. Amb aquestes credencials, tothom fa cua. Són com un imant. No és estrany que sempre se les vegi rodejades de gent.

En Fernando Muñoz i Bonet, en Nandu (Girona 1956 – l’Escala 2018), n’era una d’elles. Tenia una màgia única i aquest do especial que Deu li va donar.

Comodor del Club Nàutic l’Escala, metge de professió, navegant oceànic pioner i “vividor”, va deixar aquest món d’una forma gairebé sobtada dimarts a la matinada després de dos mesos barallant-se amb un mal lleig. Sort que la Gina, la seva esposa i el millor tripulant en paraules seves, ha sigut l’àngel de la guarda que va estar al seu costat fins a l’últim moment.

Les seves comodorets plorem desconsoladament per dins i per fora. Davant la situació: hem perdut el Nord! Els seus amics ens quedem orfes. La seva ombra és molt allargada. Deixa una gran petjada que haurem d’aprendre a seguir tot sols.

Sempre ens quedaran les festes de Lluna amb en Paco de discjòquei i la Dani a la barra, les regates interclubs amb el Mulatitus, pujar o baixar intel·ligència, les revetlles de Sant Joan a Can Jovito, les riellades, la festa del 60 aniversari al xiringuitu d’enToni de Riells, les garotades, els dinars improvisats i tants i tants records més.

En els dies més importants es posava la camisa hawaiana de colors llampants. Era el seu vestit d’etiqueta, la seva manera d’anar de gala, fer honor a l’ocasió i manifestar que estava content.

Al llarg d’aquests anys va saber viure intensament i rodejar-se del bo i millor de cada casa. Un art que no té tothom.

En Nandu era un apassionat del mar i un navegant d’aventura que va fer dues voltes al món primer amb el Licor 43 el 1981 i més tard amb el Fortuna Extra Lights el 1989. Va ser el metge de la Barcelona World Race pels seus coneixements en suport vital avançat i els seus coneixements de medicina aplicada a la vela oceànica, va assistir diferents equips en el ral·li París-Dakar, es va embarcar en el vaixell hospital Esperanza del Mar. L’ultima aventura va ser fer de metge en un creuer de luxe que feia la ruta Ushuaia-Antàrtida-Ushuaia on va descobrir i compartir la flora i la fauna del món austral.

Va néixer a Girona però es va establir a l’Escala, on havia passat l’estiu de petit amb la família i on té els millors amics. “Cuando un amigo se va, algo se muere en el alma”, diu la cançó de l’argentí Alberto Cortez. És el primer que em va venir al cap quan em vaig assabentar que en Nandu ens havia deixat. En Nandu va ser un gran amic i un bon company. Se n’ha anat massa aviat. Et trobarem a faltar, Capità!!

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.