En record de Paco Pluma González

Com s’ha explicat tantes vegades, era l’estiu de 1967 quan, trobant-se de vacances en un apartament de l’anomenat Comtat de Sant Jordi, els gironins Ricard Masó, Paco Pluma i Joaquim Jubert van començar a parlar de la desafortunada decisió de l’Ajuntament de Girona de l’època, d’haver creat, influïts per l’escriptor Josep Maria Gironella, un premi literari que només acceptava originals en llengua castellana. Els tres personatges no eren pas uns gironins fàcils de conformar. Van anar donant-hi voltes. Immediatament va sortir-los l’espurna reivindicativa i es van proposar crear un altre premi alternatiu, en català, amb aportacions populars que es van encarregar de recollir. Portaria el nom de Prudenci Bertrana. Havia nascut el primer dels sis premis que avui constitueixen el prestigiós cartell dels Premis Literaris de Girona. La Fundació Bertrana, molts anys després, va voler deixar constància de l’agraïment a aquests tres fundadors i el 12 de novembre de 2015 els oferí a cadascun un record tangible de metacrilat amb la reproducció d’un autoretrat de Bertrana i la corresponent inscripció. Ricard Masó ja havia mort el 23 d’abril anterior i va recollir el trofeu la vídua. Ara ens acaba de deixar en Paco Pluma, al qual vam arribar just a demostrar-li el nostre afecte, en un moment en què l’Alzheimer ja començava a deixar-lo fora de combat. Hem anat seguint la seva vida silenciosa aquests darrers mesos i encara va ser a temps de poder veure la litografia que en Fita va dedicar al cinquantenari del premi i el llibre Mig segle de premis Bertrana que li vam portar al domicili. Amb aquestes ratlles volem renovar, doncs, el nostre agraïment a l’home progressista, compromès, actiu, incansable, bon conversador, afable, amb el somriure a flor de llavi, que es va saber identificar amb la ciutat i amb la nostra terra i les va servir honestament. Des de l’organització dels Premis Literaris de Girona el recordarem sempre.