Jordi Camps i Tarrés: adeu a un home de l’art

Va viure tota la vida envoltat de persones vinculades al món de l’art. El seu pare, en Josep, juntament amb el seu germà, en Ricard, va fundar la primera galeria d’art de Girona. Després, va treballar amb el seu progenitor a la fàbrica de marcs. Va tenir dos fills, tots dos vinculats al món artístic: un, conegut pintor, en Pep, i l’altre, plenament integrat en el món de les produccions audiovisuals, en Carlus.

Es va dedicar al món de l’art com a marxant. Representava diferents artistes. També va tenir botigues a la ciutat de Girona.

Era de caràcter afable, tranquil... Un català de soca-rel, dels que patia per tot el que està passant en aquest país. Era un enamorat de l’art. Gaudia de veure els èxits dels seus fills. Tenia un tarannà de bonhomia que el caracteritzava. Era humil, sabia estar, no volia ser protagonista i era dels que s’emocionava amb facilitat.

En Jordi deixarà (ja ho ha fet) petjada del seu pas per la vida, sempre vinculat a la Girona que tant estimava i al país que tant va defensar.

El vaig conèixer fa molts d’anys. De fet, ell era el padrí de la meva dona, l’Anna Maria. I com a bon padrí, sempre va estar al seu costat. Era divertit, tot i el seu posat seriós. Era una persona que tenia com a virtut el saber fer amics i era un pou de coneixements.

No ha pogut superar una operació de cor a què ha estat sotmès, però ha mantingut la seva forma de ser fins pocs minuts abans d’entrar a la sala d’operacions.

En Jordi deixa un buit, en l’àmbit personal, perquè era dels que es fan estimar per la seva família, i també en el món professional, perquè s’en va un home del món l’art que tindrem sempre en el record.

De tota manera, el que més valoro és que en Jordi sempre ha estat una bona persona. Et trobarem molt a faltar. De veritat.