Apunts

Recordant en Narcís Hors Comas

Amic amb lletres grosses

Fa uns moments els dits m’han relliscat a Mémora i el primer que ha sortit de mi ha estat un esglai. El nom de Narcís se m’ha clavat a l’ànima. He posat amic amb lletres grosses perquè el volia definir i no podia posar veí del barri vell perquè crec que allà on viu no ho és. I si he de dir la veritat, per ser molt amic o sentir-te molt amic d’una persona no cal ni compartir taula ni sortides ni viatges, ni tan sols veure’t cada dia. Pot ser gran amic ni que sigui per felicitar-lo el dia del seu sant o per sentir-lo encara que sigui per parlar amb la Luisa Álvarez, la seva esposa, família molt coneguda a la nostra ciutat per part Álvarez.

En Narcís i la Luisa (a ella la conec de tota la vida) van tenir dos fills, en Pere i la Montse, i quan a casa a la mare li sabia greu no veure petits a la piscina ajuntàvem mainada, fills de clients o batejats a casa i els fèiem una festa cada estiu . En Narcís portava un despatx a casa seva i malauradament fa ja molts anys (no vull dir quants) va ser tocat per una de les noves malalties que ens estan sacsejant, aquesta que cada any hi ha gent que es mulla per ella.

En Narcís, però, treballava a casa i la Luisa l’ajudava. De fet, anava perdent de mica en mica, però era valent i tenia el suport de la Luisa, però malgrat els avenços no es va escapar d’arribar a la cadira de rodes, primer només al carrer i després sempre, però això sols es pot portar si tens al costat una dona que primer ho ha donat tot pels teus pares, cuidant-los i dedicant tot el saber del primer moment fins el darrer alè de la teva vida.

Narcís, jo et vull recordar tan elegant quan veníeu a berenar o sols o amb els nens quan eren petis i la teva dona sempre recordant la seva joventut a casa amb els seus pares. L’ últim dia que vaig trucar precisament vaig parlar amb tu i els dos ens queixàvem de les nostres coses. Sé que el que t’ha fet molt feliç perquè penso vivia amb vosaltres, el petit de la Montse té uns ulls, Narcís, que encanten. Quanta vida dona la mainada.

Avui, a les 4 de la tarda, li diran adeu a la parròquia de Santa Susanna del Mercadal de Girona, on tinc la seguretat que són molts els gironins que s’aplegaran per estar al costat de la Luisa, en Pere, la Montse, net i família tota en aquest moment tan especial de dir adeu a una persona estimada.

Narcís, ens has deixat en plena setmana del dolor del dimarts sant i et direm adeu avui dimecres sant i tindràs l’honor que poc després de deixar-nos els manaies envairan els nostres carrers i tinc la seguretat que sentiràs la melodia dels seus pifres i el retrunyir dels seus timbals. Van per a tu també, gaudeix d’ells per darrera vegada.

Descansa en pau.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.