Apunts

Adrià Creus i el seu llegat pedagògic

Escric aquestes reflexions encara trasbalsada per la mort del pedagog Adrià Creus, una notícia tan dura com inesperada. L’escola de Bordils, on l’Adrià era responsable del taller d’art, no havia tingut temps de recuperar-se de la mort accidental de la seva directora, la Dolors Vilanova, quan els ha arribat, també de manera sobtada, la mort de l’Adrià. És especialment dolorós perdre una part d’un equip docent consolidat amb moltes hores de feina ben feta. Tota la comunitat educativa viurà durant aquests curs la pèrdua i el dol de dos membres representatius d’aquesta escola singular. Una escola reconeguda pel fet d’estar situada en un edifici de la Segona República, i perquè gaudeix d’un prestigi que s’ha guanyat amb esforç.

Amb la mort recent de l’Adrià, es tanca un capítol de la història de l’educació artística a Catalunya. Continuarem explicant als estudiants d’educació infantil i primària de la UdG la importància dels primers tallers d’art a les escoles públiques (creats per superar un ensenyament basat en la còpia de làmines), però ja no podran comprovar la tasca que feia l’Adrià al taller de l’escola de Bordils. Hem perdut un referent i un col·laborador. Desapareix amb ell un model d’aprenentatge de l’art, ja no ens queda quasi cap docent que el porti a terme.

Em serveix de consol haver pogut escriure, juntament amb la Mireia Guillaumes, un llibre sobre la tasca pedagògica de l’Ester Boix i en Ricard Creus, la mare i el pare de l’Adrià. El llibre Intersecció d’art, vida i educació és un text que recull la iniciativa dels creadors del taller l’Arc, a Barcelona. L’Arc va ser un lloc molt important a la dècada dels setanta i vuitanta, i un amable punt de trobada on es reunien moltes persones del món cultural. Per L’Arc, a banda del seu alumnat, hi passàvem tots els que volíem esbrinar com s’aprenien les arts. En aquelles visites, rebíem una afectuosa acollida que feia que en sortíssim motivats per ser professors d’educació artística, però, a més, en sortíem amb una agenda plena de recomanacions sobre les millors exposicions, llibres, pel·lícules i altres activitats culturals del moment.

L’Adrià sens dubte va saber aprofitar aquells aprenentatges que va tenir tan a prop i hi va posar la seva empremta personal. Era polifacètic i humanista. Dins els seus molt recursos com a mediador a les classes d’art, cal destacar l’ús de la ironia, però sempre amb algun missatge positiu. Tenia un gran respecte pel tarannà de tothom i una empatia que el feia especialment vàlid per entendre les creacions del seu alumnat.

Veurem properament una de les seves exposicions a la sala dels Amics del Museu d’Art del carrer Ciutadans de Girona, espero que també podrem gaudir d’alguna edició dels seus poemes i d’altres textos que feia anys que anava escrivint. Últimament, s’havia donat a conèixer en el món del teatre i preparava un espectacle amb titelles que tots els seus amics esperàvem amb candeletes i que ens ha quedat pendent. El recordaré assajant-lo a casa meva, el dia del meu aniversari, el passat mes de febrer. Ens ha deixat massa aviat perquè vivia un moment ple de projectes. Vetllarem pel teu llegat, estimat Adrià!

(*) Professora d’art i educació de la UdG

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.