Josep Puig i Clausell, un solidari artista de cap a peus

En Josep Puig és tot un personatge forjat des de quan a Palafrugell, igual com en aquelles èpoques devia passar a moltes viles, el teatre era una bona excusa i motiu perquè la joventut es pogués relacionar. Eren uns anys molt difícils quan encara vailets van haver de viure una guerra i també una molt difícil postguerra. Era un temps en què la necessitat despertava encara més la creativitat. I si en el cas de l’artista de Palafrugell hi afegim una intel·ligència, una autocrítica i un afany constant de superació, acabarem trobant un artista de cap a peus que ha destacat en diferents disciplines que es poden aplegar en el camp de la cultura lúdica o de l’espectacle de contingut. En la seua joventut, segona meitat dels 40 i la dècada dels 50, va ser una persona d’aquelles que més endavant vam conèixer i vam anomenar com a “progressista”. Va ser un jove d’idees avançades, autodidacta, amb pocs estudis donades les circumstàncies, però que es va anar cultivant i de gran talent, tal com ho ha demostrat al llarg de la seua vida. La major part de les seves obres, ja sigui a través del dibuix, la pintura, els murals, les escultures, els guions i les realitzacions teatrals o fílmiques, les xerrades o el pessebrisme, sempre han estat plenes de contingut. Quan només tenia vuit anys, una llarga malaltia el va retenir a casa seva i li va fer descobrir la seua facilitat per al dibuix, que va ser l’inici de la seua evolució creativa. Es pot dir que fins a última hora ha anat per les seues pròpies cames i, clarivident, crític i creatiu com sempre, els seus últims cinc anys ha pintat més que mai i ha gaudit de la pintura i les xerrades. La seva solidaritat i col·laboració en obres benèfiques o iniciatives d’entitats, associacions o particulars és una part que ha passat desapercebuda per a molts, perquè sempre s’ha preocupat més de fer, que no pas de ser. Va néixer a l’ombra inacabada del campanar de la vila del peix fregit l’1 de juny del 1931.