Recordant la Maria Jubert Ansesa
Exbotiguera del Barri Vell de Girona, gran mare, iaia i besàvia
Seguint el degoteig d’amics, coneguts i persones que fa dies que ens deixen, ahir m’arribava la notícia del traspàs de la senyora Maria Jubert, per part del seu net Eudald, que ho comunicava a les xarxes compungit pel dolor per la pèrdua de la seva iaia, fill del Dr. Enric Herranz, traspassat fa temps a la flor de la joventut.
La senyora Maria era viuda del senyor Josep Pradas. Varen tenir tres fills, la Dolors, la Concepció i l’Eduard, que van celebrar la festa del seu bateig a casa. El senyor Pradas havia tingut una botiga de barrets, gorres i altres complements d’homes al carrer de Santa Clara.
Fa anys van tancar aquesta botiga i van obrir una botiga a la travessia Canaders, a prop de la pastisseria Marquès. Era de roba i coses de la casa; com a merceria era estreta, plena de calaixets, i amicalment la gent deia la Maria de ca l’Ansesa. Una persona entranyable envers la clientela; tenia una mica de tot la iaia Maria, com l’anomenava l’Eudald, un dels seus nets. Ens ha deixat en aquests moments tan dolorosos en què família i amics no poden fer el comiat merescut i molts tampoc ni tan sols acomiadar-se dels éssers estimats en la intimitat familiar.
De ben segur que l’avi Josep l’esperarà amb els braços oberts, ja que la Maria en un poema que va escriure deia: “Veig una velleta trista i sola però no plora...” Trobant a faltar el seu marit, seguia anant explicant que havia de ser valenta per la família que tant estimava, fills, nets, besnets, etc.
Jo li dic: iaia Maria, no estigui trista perquè en Josep l’espera i els que ha deixat mai l’oblidaran, perquè vostè deia “era una velleta trista però no plora”, per això era per a tots ells una “iaia molt bona”.
Descansi en pau.
(*) Filla dels fundadors de la desapareguda Granja Mora