Apunts

Recordant el Dr. Narcís Solà i Camps

Reconegut radiòleg de la Clínica Girona i amic

Ahir a la nit em vaig assabentar del traspàs del reconegut radiòleg, ja jubilat, de la Clínica Girona, el doctor Narcís Solà. Era vidu de la senyora Elvira Pascual i Busquets, filla del també reconegut pediatre Peio Pascual (pare), que va ser el metge de la meva infantesa i de la de molts gironins.

Van tenir tres fills: en Peio, en Narcís i en Pere. Aquest darrer, president del consell d’administració del Grup Clínica Girona, segueix la carrera del pare compartint feina amb la filla del que va ser company de feina del seu pare, Dr. Reyner. Junts començaren a la Clínica Girona crec el 1965 i ara Yolanda comparteix feina amb el Dr. Pere Solà, com ho va fer el seu pare.

El Dr. Solà és un dels metges que mantinc més a les meves retines de la meva època d’adolescent. Suposo que devia ser pels meus pares. Recordo la seva imatge juntament amb la del Dr. Reyner quan els veies sortir de recollir les plaques de les radiografies amb aquells grans davantals que portaven i la placa que pesava un munt. Va ser un fet que sentia per aquests metges una sensació d’esgotament que he recordat tota la vida. Passaves un matí assegut i sols veies entrar i sortir i els seus rostres expressaven el cansament pel tipus de feina. El que ha canviat és la manera de fer-les.

El 2009 quan se celebraren els setanta-cinc anys de Clínica Girona al llarg d’un sopar el Dr. Solà va ser homenatjat com el facultatiu amb més anys de dedicació al centre i a títol pòstum va ser homenatjat in memoriam l’estimat i reconegut Dr. Abelardo Mor Mur, persona també molt apreciada per nosaltres.

És cert que hi va haver una generació de metges gironins que cadascun en la seva especialitat han deixat una gran empremta en el món de la medicina a la nostra ciutat. Tinc la seguretat que algú al llegir aquestes línies tindrà un record pel Dr. Solà i pels altres metges esmentats, ja que a part de grans professionals tenien un tracte molt afectiu i proper.

Ens ha deixat el mes d’abril, i diria que el mateix dia que la seva esposa, Elvira Pascual, amb la diferència dels moments tan convulsos que estem vivint d’aquesta pandèmia. A ella la vàrem poder acomiadar a la parròquia de Sant Josep de Girona i ara les famílies tenen doble dolor al no poder acompanyar els éssers estimats, però jo des de aquí vull que sàpiguen que quan s’estima de veritat el record no es perd mai i estem al seu costat donant-los tot el nostre escalf.

Dr. Solà, l’Elvira i els que l’han precedit l’esperaran amb els braços oberts. Entre ells segur que hi haurà el seu sogre el Dr. Peio Pascual, pediatre, el meu metge de quan era petita. Jo li demanaria que qui sap el que ell pensaria del fet que demà als nens els deixen trencar el confinament. Ho trobaria bé o malament? Potser algun dia ho sabrem.

Descansi en pau.

*Filla dels fundadors de la desapareguda Granja Mora.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.