Apunts

Recordant Maria Rosa Duch Patchi

Amiga proveïdora de material de pastisseria

Aquest cop ha estat el diari, que m’ha donat la notícia, i no puc negar que m’ha commocionat, i molt. Sols cal mirar la cara de la foto per saber com era la Maria Rosa, viuda fa temps del conegut Esteve Estragués, amb qui tenia un negoci dedicat al món de la pastisseria, des de matèries alimentàries fins a tot tipus d’estris per a la elaboració dels pastissos. Però a més el seu marit havia anat a col·legi amb en Raimon, amb l’agreujant que, sent criatures, amb una pedra sense voler li va fer un trenc al cap, anècdota que comentaven cada vegada que hi anàvem.

L’Esteve va morir a la flor de la joventut i la Maria Rosa, una dona valenta, va seguir en el negoci amb l’ajuda dels dos fills, en Narcís i en Josep, que es posaren al costat d’aquesta gran mare que es desvivia per tothom, la família i la clientela. Venedora envejable, de la seva boca sols en sortien bones recomanacions, i no fallaven. Va tenir el goig que la fessin àvia de quatre nets: l’Adrià, l’Eloi, l’Esteve, que portava el nom del avi, i la Joana.

Des que vaig saber el seu traspàs sols em venen moments entranyables. Quan hi anàvem, veient que estàvem una mica tocats, atenta, ens acompanyava fins al cotxe i amb la seva rialla encomanadissa ens acomiadava amb les mans fins que ja no veia el cotxe. Una gran esposa, una molt bona mare, àvia i la gran de quatre germans –la seguien la Remei, en Jordi i en Cipri–, i, no cal dir-ho, una gran comercial.

Fa tres anys li diagnosticaren un càncer amb poques esperances, però la naturalesa, encara que patint, va deixar que estigués una mica més amb els seus, que tant l’estimaven. Va estar a casa seva aquests anys i ben cuidada, i això es el que els quedarà, a aquests fills, que la mare estigués a casa. Ha patit, evidentment. Ara en tres dies s’ha agreujat amb molt de sofriment, la cosa s’ha avançat i ens ha deixat per anar-se a trobar amb el seu Esteve estimat.

Jo li dic: Maria Rosa, segur que l’Esteve et deu haver vingut a esperar amb els braços oberts. Si s’han vist amb en Raimon, explica’ls com n’està de diferent el món de la pastisseria, segur que se’n farien creus, de com ha canviat tot, i tu i el teu marit estigueu tranquils, que Comercial Estragués està en bones mans, gràcies a aquests pares que els vàreu ensenyar a treballar bé. Descansa en pau.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.