Apunts

Recordant en Josep Pujol Vilas, “en Japet”

Banyolí i flequer, però sobretot amic

La veu plorosa de l’àvia Conxita em donava la notícia al migdia. Li acabaven de dir que en Japet havia traspassat. Era com un fill; estava casat amb una de les seves filles, la Rosa, que en casar-se amb ell va anar a viure a Banyoles i va començar a portar la fleca del seu marit.

El pare de la Rosa havia estat el reconegut cambrer que vam tenir tants anys a casa, en Pere Lladó, al cel sia. Un dia vam invitar tota la família i la Rosa era ja casada amb en Japet. Van portar el primer fill, en Joan, no tenia més que un mes (d’això fa 45 anys). El meu pare, fill de Banyoles, com va gaudir aquell dia, va ser quan vam conèixer en Japet i una mica la seva història.

La fleca és del 1890. Els besavis venien de la Garrotxa i en deien Can Japot, i després, en passar de generació, en deien Can Japet. Als 12 anys ja treballava al forn, i quan va anar a fer la mili feia de cuiner a les casernes. Els caps de setmana baixava per treballar al forn. Els que tenim una edat sabem d’aquests sacrificis (si en Raimon parlés!). Diuen de Can Japet que no ets de Banyoles si no has menjat cargols de Can Japet, dolços, no salats. Els bunyols també són l’especialitat. Tant de treball li va passar factura, i fa anys va anar perdent la salut de mica en mica. La Rosa també ha estat delicada últimament.

Una caiguda en aquests moments se l’ha endut quasi sobtadament. Deu fer una setmana m’arribava un regal. No imaginava el que era: un llibre amb una presentació especial d’imatges de l’estany de Banyoles, el nom, Speculum, dins un sobre un full de bloc quadriculat que deia: “Per a la nostra estimada amiga Carme.” I al final: “Espero que t’agradi. Dels teus amics de Banyoles Josep i Rosa de Can Japet.” Al costat hi havia el dibuix d’una rosa amb bolígraf, així de senzill, però ple d’estimació.

Només vaig poder trucar per deixar constància de rebuda, però no vam poder parlar per l’emoció i les llàgrimes. Amb la Rosa dèiem que les dates i els records podien més i que ho faríem properament.

Japet, sé que el teu fill, en Joan, quan estudiava ja t’ajudava a treballar al forn els caps de setmana, però ara ja fa anys és el teu noble successor, fet que has pogut veure amb els teus propis ulls ajudat per la mare, la Rosa, sempre que pot, però sempre tots junts. T’han donat ell i la Mariona, la teva filla, tres nets que han estat la vostra il·lusió.

Sé que et vindran a esperar amb els braços oberts. Tens tanta gent que t’espera i t’estima... En Pere Lladó pare, en Pere fill, espero que amb tanta ajuda, si allà no hi ha pandèmia i sí molta pau, no se t’acudeixi fer un cargol tan gros que li veiéssim les banyes els d’aquí a baix.

Has tingut un emotiu comiat. No hi era en presència, però de pensament era al vostre costat. Mai t’oblidaré, Japet.

Descansa en pau.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a